FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que feien servir els fusters i els ebenistes per a serrar amb el xerrac motllures, llistons o altres fustes, a escaire o al biaix. Peça de ferro fos que tanca l'extrem de cada calaix de les taules del teler mecànic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça del mecanisme del piano i altres cordòfons de teclat que percudeix les cordes. Peça que pica sobre el fulminant o bé sobre l'agulla percussora i provoca el foc de l'arma. El martellet d'una escopeta. Peça del mecanisme de paratrama d'un teler. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que passa alguna cosa d'un indret a un altre. Un passador de contraban. Operari especialitzat a passar els fils d'ordit pels lliços d'un teler, o pels mallons d'una jacquard, i per la pua. Mecanisme de tancar consistent en una barreta de ferro cilíndrica o plana que corre per dins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de calar les veles, les xarxes. Peix que s'agafa d'un cop en una calada. Obertura formada en alçar-se una part dels fils de l'ordit i restar immòbils o abaixar-se els restants, per dintre de la qual és possible d'inserir la trama d'un costat a l'altre del teler [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llindar de pedra d'una porta. Estava assegut al marxapeu de la porta. Estrep d'un cotxe. Barra que hom pitja amb el peu per a comandar un mecanisme. El marxapeu d'un teler de xarxes. Corda gruixuda que, sostinguda per uns estreps, serveix perquè els mariners hi caminin durant les maniobres. El [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aigües avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2. menar pressa a algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coll sobreposat al coll d'un vestit. Desigualtat en l'enrotllament dels ordits damunt els plegadors, que produeix alts i baixos. Fil o fils trencats que resten, de vegades, sobre la bota dels ordidors en treure'n l'ordit o sobre el plegador del teler. Defecte que presenta un rodet ple de fil quan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas, ordinàriament rodó, de terrissa o de metall, més ample que alt, que serveix principalment per a guisar-hi. Plataforma de pedra voltada d'un regueró on es posen els cofins d'olives en una premsa. Concavitat que, a un costat del teler i tot seguit del catxapit del davant [...]
