1.
figurar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. representar. 2 fingir. 3 (figurar-sepron.) imaginar-se. 4 v. intr. Formar part d'un nombre de persones o coses. participar(->) trobar-s'hi formar part ésser(->) 5 Fer figurar (en una obra literària o dramàtica): Introduir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
representar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 exposar. 2 Expressar una noció o un objecte per mitjà d'un altre objecte. reproduir, representar la imatge exacta d'una cosa. pintaro dibuixar(en sentit propi i figurat) figurar. El lleó figura la força. Figurar el dimoni amb banyes i cua. simbolitzar. La bandera simbolitza la pàtria [...]
|
3.
participar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. assabentar. 2 v. intr. Tenir part en una cosa. prendre part tenir participació contribuir figurar entrar. Entrar en una conjura. embarcar-se(fig.) cooperar col·laborar intervenir remitjar, intervenir, prendre part en una cosa. entendre(intr.). Ell no podia entendre en tals afers [...]
|
4.
fingir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
simular(->) figurar. Ell figurà una retirada i s'amagà. aparençar(≠ aparentar), fingir, voler fer creure el que no és. Davant d'ella aparençava enamorament, però li era indiferent. dissimular. Aquell dissimula, però jo ja li conec les intencions. fer. Fer el [...]
|
5.
imaginar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 idear. 2 (imaginar-sepron.). Formar-se idea d'una cosa sense base suficient. figurar-seo afigurar-se forjar-se. Tu et forges il·lusions: això no serà mai. somiaro somniar. Qui té fam somia truites. somiar despert fantasiar, deixar córrer la imaginació. refigurar-se, tornar-se a figurar una [...]
|
6.
trobar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
un indret. Fem-ho, ara que ens escaiem plegats aquí. parar. On deu parar, el llibre que vaig comprar ahir? raure, íd. 4 figurar. Aquest mot no figura a les llistes. 5 Trobar a faltar: Enyorar. Enyorava aquells berenars per les fonts. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
introduir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tot el sentit. fer figurar(una cosa en una obra literària o dramàtica) infiltrar, introduir un líquid, gradualment, en els porus o en els intersticis d'un cos sòlid. innovar, introduir quelcom de nou en una cosa. carregar, introduir en una arma de foc, en un forn, en una pipa, etc., una quantitat [...]
|
8.
ésser 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però [...]
1 v. intr. ser (forma preferida, avui, especialment en el llenguatge parlat) esser → existir, esdevenir-se. 2 Trobar-se en un lloc. estar (≠ estar-se), ésser en un lloc durant un cert espai de temps més o menys llarg. Vam trobar-los sota el pont: feia quatre hores que estaven allí, armats. Demà serem a Vic: hi estarem quatre hores. El subjecte és sempre una persona. En el llenguatge parlat hom usa sovint estar parlant d'una cosa o d'un animal (el martell està sobre la taula). És un barbarisme inacceptable. El nen està al jardí és errat; cal dir el nen és al jardí. Però hom pot dir: el nen ja fa tres hores que està al jardí, esperant que arribin els seus pares. enfrontar, ésser enfront. El jardí que enfronta la casa. florejar, ésser a flor de. caure. On cau aquest poble? parar. No sé pas on para el llibre que has portat aquest matí. raure. On rau, ara, aquell? On deu raure, el meu llibre? anar a parar (per a temps passats). On ha anat a parar el meu diari? 3 tirar a, ésser lleugerament, tenir una mica tal qualitat. Aquest vi tira a agre. Aquesta roba tira a verd. fer (en una addició). Dos i dos fan quatre. formar part. Jo formava part de la colla, jo era de la colla. figurar. El vostre nom no figura a la llista. L'ús del verb ésser com a auxiliar en els temps compostos (amb un participi passat), sempre que expressi un estat permanent del subjecte o que l'acció del verb recaigui sobre el subjecte, és correcte. Ell és nascut a l'agost. El seu pare és mort. Sempre, però, es pot substituir per haver. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
part 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pagament que toca a cada u. quadrant, la quarta part d'una herència. lòbul, part sortint de forma arrodonida. Cp. escot, percentatge 2 indret, direcció. 3 Formar part: Figurar. Pertànyer. Prendre part: intervenir, participar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|