Àrea temàtica
Teledetecció > Banda de l'espectre

ca - regió espectral n f
es - región espectral
en - spectral region

Definició
Regió de l'espectre electromagnètic, habitualment amb unes característiques similars determinades pel lloc on es genera a la natura, les seves propietats de reflexió o emissió en certs materials, les finestres atmosfèriques que comprèn, els materials o tecnologies amb què es pot detectar, etc.

Es defineix per un interval de longituds d'ona, de freqüències o de nombres d'ona.

La denominació de les bandes espectrals i la seva amplitud difereixen en funció d'autors, disciplines, escoles, àmbit d'aplicació, etc. Per exemple, la classificació que fa la norma ISO 20473:2007 de l'IR és fortament diferent de la usada en astronomia, etc.

La terminologia més freqüent en teledetecció, i utilitzada en aquest diccionari, és la següent (amb indicació de les longituds d'ona o les freqüències segons l'ús més habitual):
- raigs gamma (< 0.01 nm);
- raigs X (0.01-10 nm);
- UV (10-400 nm); VIS (400-700 nm);
- IRp (700-1300 nm);
- IRm, que inclou IRoc (1300-2500 nm) i IRom (2500-8000 nm);
- IRt, que inclou IRol (8000-15000 nm) i IRl (15000 nm a 1000 µm);
- microones (1-110 GHz [30 cm a 2.7 mm], o fins i tot 220 MHz-3000 GHz [136 cm a 0.1 mm], segons les fonts), regió en la qual destaquen les bandes submil·limètrica (3000-300 GHz), mil·limètrica (300-10 GHz), W (110-75 GHz), V (75-40 GHz), K_a (40-27 GHz), K (27-18 GHz), K_u (18-12 GHz), X (12-8 GHz), C (8-4 GHz), S (4-2 GHz), L (2-1 GHz), i radiofreqüències (parcialment sobreposada amb l'anterior, > 1 m, o 10 cm en algun cas).

A la pràctica, i en el cas de l'observació terrestre, els sensors de teledetecció utilitzen fonamentalment bandes espectrals compreses entre les regions espectrals del VIS i les microones.

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6