D'acord amb el diccionari normatiu, el mot séquia s'escriu amb accent tancat. Aquesta grafia fou modificada en la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Pel que fa a la pronúncia, en català occidental la e es pronuncia tancada, mentre que en català [...]
El terme ocupabilitat designa la probabilitat d'un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Es tracta d'un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La forma empleabilitat no és adequada per referir-se a aquest concepte, perquè malgrat que el diccionari [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
blog
bloguer, bloguera
El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans ha incorporat la forma blog per designar la 'pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s'actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos'. [...]
El verb sanar és intransitiu amb el sentit de 'recobrar la salut perduda'. Per exemple: En Joan ha sanat.
També s'accepta l'ús transitiu del verb sanar amb el sentit de 'donar la salut', 'guarir', encara que aquest ús no surt recollit en el diccionari normatiu. Per exemple: El terapeuta ha sanat [...]
Per designar la llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues meitats irregularment lobulades i migpartides, la forma normativa és nou. Per exemple: El seu berenar preferit era pa amb nous.
La variant anou, malgrat que no està recollida en el diccionari [...]
Àrea temàticaTecnologies de la informació i la comunicació
disquet
D'acord amb el diccionari normatiu, la paraula disquet, que designa el disc magnètic que s'introdueix a l'ordinador per enregistrar-hi informació o consultar la que conté, s'ha adaptat gràficament al català i s'escriu tal com sona: disquet. Cal tenir en compte que és un mot masculí.
Així [...]
qualificació d'apte
Tot i que el diccionari normatiu no recull la forma apte com a nom, també es fa servir per fer referència a 'qualificació'. Quan es parla de qualificacions acadèmiques (excel·lent, notable, aprovat, apte i suspens), s'utilitzen com a noms i, en conseqüència, no han de concordar [...]
pírcing D'acord amb el diccionari normatiu, la forma pírcing designa la tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, les mucoses o altres teixits corporals. Aquesta forma és resultat de l'adaptació a les normes ortogràfiques catalanes de la forma anglesa piercing [...]
Estrictament, una cosa permeable és la que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus. Així, hi ha roques que són permeables perquè deixen passar l'aigua.
Això no obstant, d'acord amb el diccionari normatiu, també es pot utilitzar la paraula permeable (o impermeable [...]
Fitxa
5959/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del saluda
Resposta
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.