.
En cas que el sintagma nominal, a més d'anar introduït per un determinant indefinit, tingui un adjectiu, si aquest adjectiu queda sense pronominalitzar va precedit de la preposició partitiva de. Passa el mateix amb els participis i amb els possessius postverbals:
Ell va proposar dues receptes fàcils [...]
Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs [...]
El verb tocar, en sentit general, significa 'fer que la mà, els dits o una altra part exterior del cos entri en contacte amb alguna cosa'.
A la Mar li fa molta angúnia tocar les escates dels peixos.
Ara bé, la forma tocar-hi té el significat de 'fer raonaments encertats' i duu sempre el pronom [...]
En català per expressar el sentit 'a comptar des d'ara' es poden fer servir locucions com ara en endavant, d'ara endavant (o altres variants, com d'avui endavant), a partir d'aleshores o d'aleshores ençà. Per exemple:
D'ara endavant has de ser més caut.
A partir d'aleshores vam treballar junts.
[...]
Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals [...]
Hi ha un ús del condicional, força estès sobretot en els mitjans de comunicació, que es fa servir per marcar distància o donar un valor d'hipòtesi en casos en què la informació encara no està prou contrastada o no està confirmada. Per exemple:
La forta tempesta d'ahir hauria ocasionat tres [...]
Els adjectius contigu, contigua i confrontant són aplicables a terrenys i edificis quan es vol expressar que són l'un al costat de l'altre. Així, es diu:
La seva casa és contigua a la meva.
Un tros de vinya confrontant amb la vinya d'en Guillem.
Amb el mateix significat, també es pot fer [...]
El verb veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista'. En canvi, la forma pronominal veure-s'hi significa 'tenir algú claror suficient per veure-hi'.
En conseqüència, caldrà fer servir veure-hi o veure-s'hi d'acord amb el context. Per exemple:
Sempre ha de dur ulleres, si no, no hi veu [...]
En l'àmbit del dret i de l'administració, l'expressió en seu de, traducció literal de la castellana en sede de, no és adequada en català. Segons el context, es poden fer servir les expressions pel que fa a, en cas que, en matèria de, que fa referència a, que tracta, que regula, que preveu, etc [...]
El verb entendre, en sentit general, significa 'percebre amb la intel·ligència el sentit d'alguna cosa'. Per exemple:
No entenc els motius que té per estar tan neguitós.
Aquest verb també pot portar un complement preposicional introduït per de o per en i aleshores té el sentit de 'ser expert en [...]