141.
Ortografia de 't' i 'd' a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
142.
Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba
Font
Fitxes de l'Optimot
L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les [...]
|
143.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de mots derivats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
|
144.
Ús no acceptable de la preposició 'de' seguida de 'que' / 'És fàcil de que...' o 'És fàcil que...'?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no [...]
|
145.
por a o por de? / por (règim nominal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
Fitxa 7180/1Darrera versió: 08.10.2012Títoldenominacions de XileResposta
La denominació habitual d'aquest país és Xile, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República de Xile.
El codi ISO que representa aquest país és CL.
ClassificacióCategoria
Toponímia
|
146.
Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
|
147.
escapar (règim verbal) / escapar de, escapar a, escapar-se
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
|
148.
Ortografia de 'ig' i 'tx' a final de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
|
149.
topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid, de la província i de la capital de província és madrileny -enya.
[...]
|
150.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Canàries
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:
Palmas, Las: de Las Palmas
Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]
|