111.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más vivo). El viu d'una qüestió, lo vivo de una cuestión. 20 tocar el viu fig i fam poner el dedo en la llaga, herir en carne viva, dar en (o llegar a, o tocar en) lo vivo. [...]
|
112.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manos en los bolsillos, mano sobre mano. 32 amb les mans buides (o netes) fig con las manos vacías, con una mano atrás (o detrás) y otra delante. 33 amb les mans plenes con las manos llenas. 34 arribar a les mans fig [pegar-se] llegar (o venir) a las manos. 35 arribar a mans de llegar a manos de, llegar [...]
|
113.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 [...]
|
114.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
|
115.
echar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demanar almoina. 52 [aves] covar intr. 53 fig i p fr lliurar-se, donar-se. Echarse a la bebida, lliurar-se a la beguda. 54 echarse a perder fer-se malbé, malmetre's. 55 echarse atrás (o para atrás) fig i fam [desdecirse] fer-se endarrere (o enrere). 56 echarse encima fig i fam [llegar] caure al damunt [...]
|
116.
arma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
les armes. 22 ¡descansen armas! mil descanseu armes!23 estar en arma (o en armas) estar sobre les armes. 24 hacer armas [guerrear] fer armes. 25 hacer sus primeras armas fig fer les primeres armes. Hacer sus primeras armas en el teatro, fer les primeres armes al teatre. 26 llegar a las armas arribar a [...]
|
117.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en. En [...]
|
118.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels [...]
|
119.
bueno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
14 a la buena de Dios a la bona de Déu. 15 ¡buena es esa! aquesta sí que és bona!16 ¡buena la has hecho! si que l'has feta bona!17 ¡buenas! [por la mañana] bon dia!18 ¡buenas! [por la tarde] bona tarda!19 ¡buenas! [por la noche] bona nit!20 ¡buenas! [al llegar] Déu vos guard!21 ¡buenas! [al marcharse [...]
|
120.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño!6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs [...]
v tr 1 [arrossegant] tirar de. Els bous tiren l'arada, los bueyes tiran del arado. 2 abs tirar. Els pobres bous ja no tiren, los pobres bueyes ya no tiran. 3 [llançar, llençar] tirar, arrojar. Tirar una pedra, tirar una piedra. 4 [treure] sacar. Tirar aigua del pou, sacar agua del pozo. 5 abs [mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño! 6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs tirar, disparar. Tirar al blanc, tirar al blanco. 10 [moure, transportar] correr. Tirarem el piano una mica cap a la dreta, correremos el piano un poco hacia la derecha. 11 [una part del cos] poner, echar, poner. Tira el braç enrere, pon el brazo hacia atrás. 12 [una cosa sobre una altra] echar, poner. Tirar-li un xal a les espatlles, échale un chal por la espalda. 13 [per a interceptar el pas, etc] echar, poner. No podrem passar: ja han tirat les cadenes, no podremos pasar: ya han echado las cadenas. 14 [enderrocar] tirar, derribar, derrocar. 15 [deixar caure] poner, echar. Tirar sucre al cafè, echar azúcar al café. 16 tirar, echar. Tirar els daus, tirar los dados. 17 [línies] tirar, trazar. 18 fotog tirar. 19 gràf [imprimir] tirar. 20 fig [atreure] tirar, atraer. Em tira el teatre, me tira el teatro. v intr 21 [agafar una direcció] tirar. Tiri endavant, tire usted adelante. 22 [tenir tiratge] tirar. Aquest cigar no tira, este puro no tira. 23 [durar] tirar. Aquestes sabates encara poden tirar uns dies més, estos zapatos todavía pueden tirar unos días más. 24 fig [atreure] tirar. La sang tira, la sangre tira. 25 fig [tenir tendència] tirar. El seu cabell tira a ros, su pelo tira a rubio. 26 fig tirar, ir. Tira per a metge, tira (o va) para médico. 27 anar tirant ir tirando. 28 haver-n'hi per a tirar el barret (o la gorra) al foc fig i fam ser para indignarse, clamar al cielo. 29 tirant llarg [calculant per sobre] tirando largo, a todo (o a mucho, o a más) tirar. 30 tirar endavant [un negoci, etc] llevar adelante. 31 tirar llarg tirar largo. 32 tirar sense engaltar (o toqui qui toqui) tirar a bulto. v pron 33 [moure's] echarse. Tirar-se enrere, echarse para atrás. 34 [llançar-se] tirarse, arrojarse, lanzarse. 35 [una cosa a sobre] echarse. |