Cp. hispànic. El portuguès és una llengua hispànica. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

espanyol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 subjugador expugnador(d'una fortalesa, d'una ciutat) 2 En sentit fig. es diu del qui conquista una persona inspirant-li l'amor. Es diu esp. de l'home en relació amb la dona. don Juan(en castellà, puix que es tracta d'un personatge típic del teatre espanyol). Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

rifa. quinta, sorteig dels qui havien d'anar a soldat, segons un antic costum espanyol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(llengua castellana) espanyol foraster. Usat a Mallorca (Alc.). Parlar foraster (o en foraster), parlar en castellà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

neollatí(només parlant de les llengües romàniques, sortides del llatí vulgar). Les llengües romàniques o neollatines són les següents: portuguès, gallec, espanyol o castellà, català, francès, francoprovençal, occità, romanès, dàlmata, italià, sard i retoromànic. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

1 poble. El poble català. Els pobles hispànics. 2 Per anal. estat(en alguns contextos s'escriu amb majúscula), la nació o conjunt de nacions sotmeses a un mateix govern. L'Estat espanyol. potència, estat sobirà, esp. d'importància i força militar o econòmica. Espanya va ésser una potència [...]

1 adj. manifest, comú. Cp. comunal: que és del comú o municipi. Nacional. 2 m. Esp. els qui assisteixen a un espectacle. el respectable(iròn.) els assistents assistència. L'assistència es mostrà molt indulgent. concurrència. El film espanyol no agradà a la concurrència. els espectadors la [...]

1 adj. soldadesc, relatiu als soldats. S'usa esp. parlant dels costums. guerrer. Les qualitats guerreres del poble espanyol són famoses a tot Espanya. marcial. Caminava amb un pas marcial. La llei marcial. castrense, relatiu a l'estament militar. Capellà castrense. milicià, pertanyent a la [...]