FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre d'ocells, de cap ample, bec curt i cavitat bucal molt grossa, que comprèn vuit famílies, dues de les quals contenen espècies presents a les nostres contrades. Individu d'aquest ordre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família d'ocells aquàtics de l'ordre dels pelecaniformes, de mida grossa, capbussadors, de vol potent, l'únic representant de la qual, al nostre litoral, és el mascarell. Individu d'aquesta família. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les aceràcies, de fulles palmatilobades, fruit en disàmara i fusta blanca fàcil de treballar, que es fa sobretot a les rouredes de la muntanya mitjana (Acer opalus). blada de fulla grossa Blada de fulla relativament grossa, pròpia d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l'escuma del brou o qualsevol altre líquid. Cullera amb què el fonedor treu l'escòria que sura a la superfície d'un metall en fusió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos oblong i moderadament comprimit, cap de perfil arrodonit, una sola aleta dorsal, aletes ventrals situades sota les pectorals, de grandària mitjana o grossa, que inclou el trotllo. Individu d'aquesta família. [...]