FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiga Roma, dona que celebrava les festes de Bacus. Sacerdotessa de Bacus. Dona que, moguda per l'embriaguesa, la passió, es lliura a plaers sensuals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obertura d'una partida d'escacs en què el primer jugador lliura voluntàriament un peó o una altra peça, per tal d'aconseguir un avantatge de posició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda anglesa que abans del pas a la notació decimal equivalia a una dotzena part del xíling i actualment equival al centè d'una lliura esterlina. Moneda d'un penic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'esterlí o a la lliura esterlina. Moneda anglesa de llei de tres diners d'argent. Pes equivalent a una vintena part de l'unça de pes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir (un sòlid) a pols o a petits fragments, especialment per compressió, fricció o percussió. Moldre gra. Moldre ossos. Ha molt una lliura de cafè. arribar i moldre V. arribar. moldre els ossos Fatigar extraordinàriament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part de la lira turca i de la lliura d'Egipte, el Líban, la República del Sudan, el Sudan del Sud i Síria. Moneda d'una piastra. Peça italiana de vuit rals d'argent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda medieval que valia 2 diners. Diners en general. Peça de fusta que es transporta en rai. Mesura de capacitat per a rom i aiguardent, emprada a Menorca, equivalent a una quarta part de lliura menorquina. [...]
