FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (a algú) la il·lusió o les il·lusions. Això el va desil·lusionar. Perdre la il·lusió o les il·lusions. La gent es desil·lusionà de la proposta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar el calçat (a algú). Si no vols que es mullin les sabates, descalça'ls. Descalça't i fica't de peus a l'aigua. Llevar (el calçat) a algú. Descalçar als nens les sabates. Descalça't les sabates. Posar al descobert la base (d'una cosa). Descalçar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la inquietud, l'agitació, (a algú). Tranquil·litzeu-lo: digueu-li que no ha estat res. Perdre la inquietud, l'agitació. Quan el vaig veure, em vaig tranquil·litzar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'un cos, especialment d'una solució), l'àcid carbònic que conté. Un cos, especialment una solució, perdre l'àcid carbònic que conté. Descarbonatar-se l'aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera part de l'ofici diví, amb què s'inicien les hores canòniques del dia. haver-hi matines [o ésser dia de matines] Haver-se de llevar molt de matí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'escorxa o escorça (a un arbre). Ja escorxen els suros. Llevar la pell (a algú, a algun animal). L'han escorxat de viu en viu. Escorxar un conill. He caigut i m'he escorxat els palmells de les mans. Acanar 2. L'aigua corrent, arrencar la capa superficial (d'un terreny, d'un [...]