1.
carregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco. 2 [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas. 3 [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac [...]
v tr 1 [per a transportar] cargar. Carregar bales de cotó en un vaixell, cargar balas de algodón en un barco. 2 [prendre sobre si] cargar con, coger. L'autobús només carregà sis persones, el autobús solo cargó con seis personas. 3 [en un aparell] cargar. Carregar la bobina de fil, la pipa de tabac, cargar la bobina con hilo, la pipa con tabaco. 4 abs [menjar o beure massa] cargar. 5 [una arma de foc] cargar. 6 [fer pujar] cargar. Carregar un pressupost, cargar un presupuesto. 7 [oprimir] dar (o causar) pesadez. Un menjar que carrega l'estómac, una comida que da pesadez de estómago. 8 llenar, cargar. Carregar una taula de viandes, llenar una mesa con viandas. 9 [responsabilitzar-se] cargar con. Jo carregaré les culpes, yo cargaré con las culpas. 10 [encarregar-se] cargar con. Hem carregat nosaltres tota la feina, hemos cargado con todo el trabajo. 11 elect cargar. 12 fig [molestar] cargar, fastidiar, cansar. Carrega la gent amb la seva conversa, carga a la gente con su conversación. v intr 13 [pesar, recolzar] cargar, gravitar. Tota la volta carrega en els arcs, toda la bóveda carga en los arcos. 14 [contra l'enemic] cargar, acometer. 15 [la policia] cargar. 16 [recaure] cargar, recaer. Tota la responsabilitat carrega sobre nosaltres, toda la reponsabilidad recae sobre nosotros. v pron 17 [el cel, el temps] cargarse. 18 [pes] cargarse. 19 fig i fam [empipar-se] cargarse, hartarse. Em vaig carregant i no em podré contenir, me estoy cargando y no podré contenerme. 20 carregar-se-la pagar el pato. |
2.
ennuegar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 atragantar. 2 [l'emoció] embargar. 3 fig [carregar, atipar] atragantar. v pron 4 atragantarse. [...]
|
3.
atipar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 hartar, atiborrar. 2 fig [enfastidir, carregar] hartar, fastidiar. 3 fig [algú] cargar. v pron 4 hartarse, atiborrarse. [...]
|
4.
recarregar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [carregar de nou] recargar. 2 [un impost, un deute, una pena] recargar. 3 [enfarfegar] recargar, adornar con exceso. 4 constr rearmar. [...]
|
5.
carregada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de carregar] carga. 2 [acumulació] montón m, cantidad. Tenir una carregada d'espases, d'atots, tener un montón de espadas, de triunfos. 3 [febre] calenturón m. 4 [joc de cartes] cargadas pl. [...]
|
6.
acular
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [arrambar] acular. 2 [acorralar] acorralar, arrinconar, acosar. v intr 3 mar acularse pron. 4 [carregar per darrere] inclinarse por la parte posterior. v pron 5 fig [entossudir-se] cerrarse, cerrarse en (o a la) banda. [...]
|
7.
neuler
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a m i f 1 barquillero -ra. m 2 [generalment en plural] [aparell de fer neules] barquillero. 3 carregar els neulers a algú fig [culpar] echar la culpa (o las culpas) a alguien, echarle el muerto a alguien. 4 carregar els neulers a algú fig [fer assumir una càrrega] cargar con el muerto (o el [...]
|
8.
càrrega
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acció de carregar] carga. La càrrega del vaixell va durar tot un dia, la carga del barco duró todo un día. 2 carga. Un vagó de càrrega, un vagón de carga. 3 mar carga, cargamento m. 4 tecnol carga. 5 tecnol [quantitat de material] carga. 6 [d'una arma] carga. 7 [mesura] carga. Una càrrega d [...]
|
9.
culpa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [falta] culpa. 2 crist culpa. 3 dr culpa. 4 carregar les culpes cargar con las culpas (o el muerto). 5 donar la culpa de echar (o achacar) la culpa (o las culpas) de. 6 la culpa ésser de ser por culpa de. Si no hem vingut més aviat la culpa és de la pluja, si no hemos venido antes es por culpa [...]
|
10.
dau
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 jocs dado. Jugar als daus, jugar a los dados. 2 dado. Daus de formatge, dados de queso. 3 arquit dado. 4 mil [de la metralla] dado. 5 tecnol [cub de metall] dado. 6 carregar els daus cargar los dados. 7 dau fals (o carregat, o de milloria) dado cargado (o falso). 8 els daus ja estan tirats la [...]
|