FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
camp. estiuejaro estiuar hivernaro eixivernar(≠ hibernar) Cp. albergar-se 2 (estar-sepron.) habitar. 3 cessar. 4 Estar-se de: abstenir-se. 5 Estar per algú: atendre. 6 v. tr. tardar. (En el sentit d'ésser oser és barbarisme. V. el que hem dit sota ésser.) Manuel Franquesa i [...]
Llibre de gran format i luxós, sovint amb fotografies o il·lustracions, que es deixa habitualment a la taula d'una sala d'estar perquè pugui ser fullejat o llegit. [...]
verb ser. Per exemple:
No pot ser que no hagi vingut!
Pot ser que demà plogui.
Cal recordar que l'adverbi potser no admet el subjuntiu. Així, en comptes de Potser vingui, cal dir Potser vindrà o Potser ve. En canvi, si es fa servir el verb poder, sí que pot aparèixer el subjuntiu, precedit sempre [...]
En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]