FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
família dels cicònids, de plomatge negre amb les parts inferiors blanques, que defuig la proximitat dels éssers humans (Ciconia nigra). Colze que fa les funcions d'una manovella en un arbre de transmissió. Palanca colzada. Poalanca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Tros de canya ple de sorra que es penja als lliços dels telers de mà per servir de pes. Pasta de sopa en forma de colze que en ésser cuita augmenta molt de volum. Escudella de galets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó amb la part superior corbada. Bastó pastoral signe de l'autoritat episcopal o abacial, acabat en voluta. Bastó de fusta, de metall o d'un altre material, amb una peça al capdamunt en què recolza l'aixella o el colze i amb un agafador a la part central. El fals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
sobretot damunt el colze. vena cava Vena gruixuda per la qual, en els vertebrats que respiren aire, la sang torna al cor. La vena cava superior, la vena cava inferior. vena porta Porta 6 . vena safena Safena . Fil d'aigua subterrani. Una vena d'aigua. vena fluida Flux d'un fluid que s'escola per una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
societat. Part interna de l'articulació de l'avantbraç amb el braç, oposada al colze. Sagnat 2 . Tall i encast que es fa a les peces de fusta, portes o finestres que s'han torçat per tal de fer que perdin força i eliminar, o almenys reduir, el seu grau de torçor. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
braç A la part del braç oposada al colze. Portar un cistell, una criatura, a plec de braç. Deformació resultant de la flexió o torsió de les roques, que s'evidencia si en el material rocós hi ha una referència anterior a aquesta deformació, com és l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estendre un o més dits, una mà o les mans, un peu, etc., de manera que entrin en contacte (amb quelcom) i en sigui afectat el sentit del tacte. Si el toques, trobaràs que està fred. Toca-la: veuràs que fina que és. Tinc un cop al colze: si me'l toco, em fa força [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encontre violent, brusc, d'un cos contra un altre. Em va donar un cop a l'esquena. Vaig rebre un cop al cap. Em vaig donar un cop al braç, contra la paret. Del cop va restar sense sentits. Errar el cop. Parar el cop. Em va donar un cop amb una barra, amb una canya, amb el colze. Cop de martell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
plujós, etc. aixecar-se vent Començar a fer vent. aixecar el cap Sortir de la pobresa o la desgràcia. aixecar el cap Recobrar l'ànim el qui estava abatut. aixecar el cap Trobar-se millor un malalt. aixecar el colze Beure begudes alcohòliques en gran quantitat. aixecar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
continuïtat) en alguna cosa. Obrir una finestra en una paret. Obrir una galeria en una mina. Obrir-se una via d'aigua en una nau. obrir-se call Obrir-se pas. Amb empentes i cops de colze anaven obrint-se call per entre la munió de gent. Fer una solució de continuïtat (en alguna cosa). [...]
