guaspa, virolla que hom posa a la punta d'un bastó, d'una llança, d'una beina d'espasa, etc. galeta, virolla a l'extrem superior dels pals d'una nau. capçat, virolleta al cap d'un cordó. culoto guaspa, part metàl·lica d'una bombeta elèctrica. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 m. recam, brodat en relleu. brodadura o brodaria argenteria, brodat amb fils d'or o argent. entorxat, brodat d'argent o d'or, insígnia de certs alts funcionaris i militars. Cp. domàs, brocat, tissú Algunes formes de brodats: fistó, calat, cadeneta, punta. 2 adj. recamat brocat calat [...]

blegar redoblegar, doblegar una cosa ja doblegada. vinclar(fig.). Vinclar l'esquena davant els poderosos. flectiro flexionar flectar, es diu solament dels genolls. Flectar els genolls, agenollar-se. reblar, doblegar la punta d'un clau. Cp. corbar o encorbar, torçar o tòrcer, arcar o arquejar [...]

agafar por donar un ensurt (o un surt) colpir d'espant fer posar els cabells drets (o de punta) esvalotar, espantar els animals (les gallines, els ocells, etc.). 2 (espantar-sepron.) agafar por corgelar-se sangglaçar-se estremir-se de por escagarrinar-seo cagar-se de por cagar-se a les calces tenir [...]

1 (d'ocell) rostre capistre, part del cap de l'ocell al voltant de la base del bec. 2 punta. corn. Els quatre corns d'un mocador. 3 (d'un llum d'oli) blener o blenera broc. Un llum de quatre brocs. 4 cremador. Un cremador de gas. 5 broc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Fer-se de dia. llostrejar o llustrejar néixer el dia esclarir-se el dia (≠ aclarir-se) fer-se de dia trencar l'alba. Apa, lleva't, que l'alba ja trenca. apuntar l'alba rompre l'alba (rompre, v. intr. = rompre's) a punta d'alba(loc. adv.) 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

herbejaro herbassejar, pasturar l'herba dels prats. péixer(intr.) rostollar, pasturar els rostolls. bancalejar, pasturar els bancals. agostaro agostejar, pasturar els rostolls, el mes d'agost. matinar, pasturar des de punta de dia fins a mig matí. riberejar, pasturar a la ribera d'un riu. Cp [...]

1 adj. agrenc, que agreja. agrassenc, agre com el raïm verd. acre, agre, esp. en sentit fig. acetós, agre com el vinagre. acerb avinagrat vinagrós(en sentit propi i fig.) tocat, es diu esp. del vi que té una punta d'agre. àcid. 2 Ésser més o menys agre: Agrejar. Tornar-se agre agrir-se [...]

tallamar roda, peça de fusta o de ferro que, arrencant de la punta de la quilla, forma la proa o la popa d'una nau. Cp. esperó: peça de ferro o d'acer que termina la proa d'un vaixell de guerra, rostre: esperó de bronze dels vaixells de guerra antics Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

curvilini uncinat, corbat de la punta a manera de ganxo. encorbat recorbat ganxut incurvat, encorbat cap a dins. inflex, que s'encorba cap al centre. aguilenco aquilí(parlant d'un nas) tort arcat arquejat bombat(->), corbat de la superfície. llunato allunat, corbat en forma de mitja lluna [...]