Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
131.
deadverbial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un adverbi. Un verb deadverbial. [...]
|
|
132.
conjugació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de conjugar un verb. S'ha equivocat en la conjugació del verb saber. Conjunt de formes que adopta un verb per a expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. Conjugació del verb tenir. Grup a què [...]
|
|
133.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
inacusatiu -iva
adj. [FL] Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu 
|
|
134.
deverbal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva directament d'un verb. Un nom deverbal. [...]
|
|
135.
inacusatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu en. Verb inacusatiu. Construcció inacusativa. [...]
|
|
136.
gerundi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma no personal del verb d'aspecte imperfectiu que assumeix funcions bàsicament adverbials. [...]
|
|
137.
intransitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no admet complement directe. Un verb intransitiu. Una oració, una construcció, intransitiva. [...]
|
|
138.
postnominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu o adjectiu. Un verb postnominal. [...]
|
|
139.
Concordança del verb en oracions formades per un dels o una de les / Una de les activitats que té més èxit és... o Una de les activitats que tenen més èxit és...?
Font
Fitxes de l'Optimot
La concordança dels verbs en les expressions partitives un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.
1. La construcció un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funció de subjecte. Aleshores, concorda amb el verb en singular [...]
|
|
140.
conjugar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adjuntar al radical (d'un verb) determinats afixos o introduir-hi alguna modificació formal per expressar les categories gramaticals de temps, aspecte, mode, nombre, persona i, en el cas del participi, gènere. El verb començar es conjuga com adreçar perquè la seva [...]
|
inacusatiu -iva
adj. [FL] Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiuen . Verb inacusatiu. Construcció inacusativa.
adj. [FL] Que té un subjecte gramatical que presenta certes propietats típiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d'ésser pronominalitzat per mitjà del pronom partitiu