2 Que té habilitat. habilitat (adj.). És una noia molt habilitada. artec, hàbil a trobar la manera d'aconseguir allò que es proposa. arter o arterós, hàbil a enganyar. astut o astuciós, íd. enginyós, hàbil a trobar els mitjans d'aconseguir o d'executar alguna cosa. expert, que té una habilitat adquirida per la pràctica. industriós. És un home molt industriós. deseixit, que sap deseixir-se d'allò que emprèn i sortir-se de les dificultats en què es troba. eixerit, que sap manegar-se hàbilment. destre, hàbil en qualsevol cosa, sobretot manualment. traçut o traçós manyós bon feiner, que fa hàbilment la feina. virtuós, que excel·leix en un art. diplomàtic (fig.), hàbil en el tracte, en el parlar, tal com ho fa un bon diplomàtic professional. tenir esversada (alguna cosa), ésser hàbil o pràctic en el seu ús. tenir-hi la mà trencada tenir bones mans (per a alguna cosa) ésser pràctic (en una cosa) no ésser manxol tenir per la mà (alguna cosa), ésser-ne expert. saber treure sang d'un cos mort, ésser molt hàbil. ésser un peix que es porta l'oli ésser un besunya, que sap manegar-se per a aconseguir el que vol. ésser un espatotxí (≠ espadatxí) expert (→) de fada, dit d'un treball o d'una obra feta molt hàbilment. Un treball de fades. Treballar com una fada. Ant. Inhàbil. Malapte. Maldestre. Graponer. Desmanyotat. Sapastre.
