FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encalçar. L'encalç durà ben bé mitja hora. anar a l'encalç d'algú Esforçar-se per atrapar-lo. anar a l'encalç d'alguna cosa Esforçar-se per aconseguir-la. donar l'encalç Encalçar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encontrar o d'encontrar-se; l'efecte. Anar, sortir, a l'encontre d'algú. Desgràcia impensada, contrarietat. Tot anava bé, però vam tenir llavors un encontre, i de poc ho perdem tot. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió o manifestació pròpia dels catalans, especialment quan aquests parlen castellà o una altra llengua. Ja ha amollat, ha deixat anar, una catalanada. Text còmic i satíric en català, propi de la Catalunya del Nord. [...]