1.
hongarès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Hongria. Relatiu o pertanyent a Hongria o als seus habitants. Llengua uraliana parlada a Hongria. Relatiu o pertanyent a l'hongarès. [...]
|
2.
hongarès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El primer text escrit en hongarès que es conserva data de la fi del segle XII o de l'inici del XIII.El segle XVIII va començar el procés d'establiment de la llengua estàndard actual, consolidada a la primera meitat del segle XIX. Al llarg d'aquest segle, l'hongarès es va anar afermant com a llengua [...]
|
3.
hongarès
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-esa adj i m i f húngaro -ra. [...]
|
4.
hongarès
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
magiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
brac hongarès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
6.
pas lliscat hongarès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Conjunt d'una marxa i un retrocés executats consecutivament sense passar per la posició de guàrdia. [...]
|
7.
pas lliscat hongarès
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Conjunt d'una marxa i un retrocés executats consecutivament sense passar per la guàrdia. [...]
|
8.
magiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble que envaí i conquerí Hongria el segle ix. Relatiu o pertanyent als magiars. Hongarès 1 . [...]
|
9.
finoúgric -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al finoúgric. Grup de llengües de la família uraliana entre les quals hi ha el finès i l'hongarès. [...]
|
10.
il·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'infereix. Una conseqüència il·lativa. Consecutiu 3 . Una conjunció il·lativa. Una oració il·lativa. Cas de la declinació de llengües com ara el finès o l'hongarès que indica moviment cap endins. Cas il·latiu. [...]
|