Resultats de la cerca frase exacta: 31
|
1.
blanquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, mostrar la seva blancor. Ésser més o menys blanc, tirar a blanc. Emblanquinar. Decolorar, fer tornar blancs, (els teixits o els filats). Adobar (pells). Legalitzar (diner negre). [...]
|
|
2.
blanquejar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com pujar.
[...]
|
|
3.
blanquejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
[...]
|
|
4.
blanquejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Fer bullir lleugerament un producte, generalment vegetal, per tal de reblanir-lo, eliminar-ne el color o treure'n el mal sabor. [...]
|
|
5.
blanquejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Desaparèixer (o simplement minvar) una erupció cutània, bé espontàniament, bé a conseqüència d'un tractament. [...]
|
|
6.
blanquejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [mostrar la blancor] blanquear. 2 [tirar a blanc] blanquear. v tr 3 [emblanquinar] blanquear, encalar, enjalbegar, jalbegar. 4 [adobar pells] curtir, adobar. 5 [sucre, teixits, etc] blanquear. 6 [diner negre] blanquear. [...]
|
|
7.
blanquejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. tirar a blanc 2 v. tr. emblanquinar. 3 descolorir. 4 legalitzar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
màquina de blanquejar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
9.
blanquejant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que blanqueja. Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores. [...]
blanquejant
|
|
10.
blancall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Taca, clapa blanca o blanquinosa, especialment en el cabell. Allò que es veu blanquejar al lluny. Aquell blancall que es veu a la muntanya és neu. El blancall d'una onada. [...]
|
blanquejant
1 adj. [QU] Que blanqueja.
2 m. [QU] Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, les oxida o les redueix a formes incolores.