cadenat
En català, el mot que fa referència al pany portàtil que duu una peça en forma de U és cadenat. Per exemple:
No podia obrir la maleta perquè no sabia el codi del cadenat.
Al pont Milvi de Roma les parelles deixen cadenats com a senyal d'amor.
El mot candau no és acceptable.
[...]
La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt la i i la u. Es fa servir en dos contextos:
Per indicar que cal pronunciar la u
Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí [...]
La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.
a final de mot: braç, veloç [...]
En el verb argüir hi ha concurrència de dièresis: n'ha de portar la u per indicar que cal pronunciar-la i, alhora, en algunes formes cal posar-ne a la i per indicar que no hi ha diftong. Quan coincideixen dues dièresis en una mateixa forma verbal, s'escriu tan sols la de la i (per exemple, arguïm [...]
.; tret de derivats d'un mot començat amb els prefixos a- (no negatiu), des- i dis-(negatius), re-: assaltar, assenyat, dessalar, dissort, ressò, ressembrar (però amb s resecció)
c davant de e, i: cacera, decidir; Llúcia, Vicenç, etc.
ç davant de a, o, u: maça, peça, lliçó, traçut, etc.
Entre [...]
, l'ha vist, l'ha vista, n'agafa.
El pronom la, però, es comporta com l'article femení: davant d'un verb començat en i, u, hi, hu àtones no s'apostrofa. Per exemple: La il·lustra, la vinyeta (però L'il·lustra, el llibre).
Darrere del verb, els pronoms em, et, es, el, ens, els i en adopten la forma [...]
es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s.
Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa [...]
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
triangle isòsceles. En castellà, el terme equivalent és escuadra.
Cal tenir en compte que la denominació castellana cartabón, a diferència de cartabó en català, està definida en les obres lexicogràfiques de referència en castellà de manera general com a 'plantilla de
madera, plástico u otro material en [...]
Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà [...]
