FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clos on tenien lloc els tornejos. Cilindre buit que envolta un objecte. Disc amb un forat al mig per a passar-hi una corda, etc. fer un born En pelar un suro, treure en una sola peça, en lloc de dues, el suro que envolta l'arbre. Panna que comença a formar-se en la soca d'una alzina [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pelat els genolls. Pelar patates. Fa un fred que pela. Ens pelàvem de fred. Llevar el suro (a l'alzina surera) després d'haver-ne tret el pelagrí. pelar suro Pelar l'alzina surera. Un objecte, patir el desgast de la capa més superficial a causa de l'ús. Se't pelaran [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (algú o alguna cosa) descansant en tota la seva llargada sobre alguna cosa. Ajagueren el ferit sobre el sofà. No estan bé, aquestes bigues, dretes: ajaieu-les. Ens vàrem ajeure a l'ombra d'una alzina. ajeure-s'hi No posar cap esforç ni diligència en un afer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija principal, gruixuda i lignificada, d'un arbre o d'un arbust. El tronc d'una alzina, d'un pi. Porció de la dita part de l'arbre tallada per a servir de combustible, d'element de construcció, etc. Branca prima d'una planta. En l'arbre genealògic tradicional, línia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eruga del lepidòpter Lymantria dispar, que és plaga de l'alzina i de la surera. Cinta metàl·lica articulada que forma part del sistema de tracció de certs vehicles pesants per tal d'afavorir-ne l'adherència al sòl. Ruca² 1 . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
metre quadrat Unitat de luminància del sistema internacional igual a la luminància d'una font d'un metre quadrat de superfície emissiva d'una intensitat lluminosa d'una candela (símbol, cd/m²). Caramell de glaç. Moc que penja del nas. Rebrot del pi, de l'alzina, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l'escorça. Fusta de roure, d'alzina, d'om. Fusta de roll. Fusta elaborada. Un llit de fusta. Una casa de fusta. ésser de bona fusta Ésser de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que lleva. Persona que arrenca el suro de l'alzina surera. Pescador que treu del mar els ormejos. Operari que treu el full de paper del motlle. Encarregat de portar els comptes o les anotacions d'entrades i sortides en els quarts andorrans. Tècnic sanitari preparat per a [...]
