Passar la llengua (per alguna cosa). El gos li llepava la mà. Llepar un plat. llepar-se els dits [o llepar-se'n els dits] Trobar molt gustosa, molt bona, una cosa. Si és bo? Te'n lleparàs els dits. llepar-se'n els bigotis Trobar-hi molt gust. Passar fregant. Les flames [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 lamer, chupar. 2 fig [passar fregant] lamer, rozar, acariciar. De tant en tant una ona li llepava els peus, de vez en cuando una ola le lamía los pies. 3 fig [tacar] rozar, dejar rastro (o señal) en. 4 fig [endur-se quelcom en un repartiment] corresponder intr, tocar intr, llevarse pron. 5 f [...]

1 rellepar, llepar reiteradament. Cp. llaviejar: passar una cosa pels llavis. 2 Fig. adular. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Llepar de nou, reiteradament. [...]

Acció de llepar; l'efecte. Senyal que fa el fregadís, el contacte, d'una cosa que deixa. Capa de pintura que es dona per a tapar una taca, un clap, etc. [...]

Fer salobre. El bestiar, llepar les pedres cobertes de salobre. [...]

v tr [llepar de nou] relamer, lametear.  [...]

Pràctica sexual consistent a llepar, mossegar o fregar amb els llavis els mugrons o els pits d'una persona. [...]