1.
enfaristolar-se
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 [altivar-se] ensoberbecerse, engreírse. 2 [enutjar-se] enfadarse, enojarse. [...]
v pron 1 [altivar-se] ensoberbecerse, engreírse. 2 [enutjar-se] enfadarse, enojarse. |
2.
empixonar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [empipar fortament] enfadar, irritar, cabrear vulg. v pron 2 [empipar-se] enfadarse, irritarse, cabrearse vulg. [...]
|
3.
enfadar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enutjar] enfadar. v pron 2 [enutjar-se] enfadarse. [...]
|
4.
enutjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 enojar, enfadar. 2 molestar. v pron 3 [irritar-se] enojarse, enfadarse. [...]
|
5.
empipar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [enutjar] enfadar, cabrear vulg. Això, que no hagis dit la veritat, m'empipa molt!, ¡que no hayas dicho la verdad me enfada mucho!2 [destorbar, incomodar] molestar. No l'empipis a l'hora de dinar, no le molestes a la hora de comer. v pron 3 enfadarse, cabrearse vulg. [...]
|
6.
disgustar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, enfadarse. No li parles perquè t'hi has disgustat?, ¿no le hablas porque te has disgustado con él? [...]
|