La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una certa tendència a suprimir la conjunció que, aquesta supressió no té fonament i cal evitar-la. Per exemple:

Malgrat la neu, va sortir a córrer muntanya amunt, com un desesperat.
Malgrat saber que no se'n sortiria, no va perdre mai el somriure.
Ets lliure de fer el que vulguis, malgrat que no hi estigui d'acord. (i no malgrat no hi estigui d'acord)