FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Domini útil i condicionat sobre terres i béns cedits per un senyor a algú mitjançant un conveni en virtut del qual el qui rep els béns esdevé vassall del senyor, s'obliga a prestar-li homenatge i adquireix vers ell altres obligacions de caràcter civil i militar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Davant d'infinitiu introduït per la preposició a o de o sense preposició, accedir o avenir-se a fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No va dignar-se a respondre. Ella no es dignà contestar. Senyor, digneu-vos a escoltar-nos. S'han dignat de venir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret de monopoli de la farga senyorial. Cànon anual satisfet pels ferrers de la farga senyorial al senyor. Cànon anual satisfet pels habitants d'un terme o lloc al seu senyor per raó de la reparació de les eines en la farga senyorial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo per al conreu. El lloc més agrer per a les garrofes. Prestació real per la concessió de terres i de masos que, a manera de cens o pensió, pagaven els pagesos en reconeixença de la possessió del senyor, consistent en la quarta o cinquena part de la collita. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Edifici majestuós i ric per a habitació d'un rei, d'un gran senyor, d'un particular ric, d'una corporació elevada. El Palau dels Reis de Mallorca. El Palau de la Generalitat. Edifici gran destinat a un ús públic artístic, científic, social, etc. El Palau de Belles [...]