FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al vescomte. A l'edat mitjana, gran senyor, senyor que tenia sobre les seves terres la plenitud dels drets feudals. Muller d'un baró. Home arribat a l'edat viril, especialment home de respecte, d'autoritat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser senyor (d'un lloc). El príncep que senyorejava tota aquella terra. Dominar, manar o governar (una cosa) com a senyor. L'home senyoreja la tècnica. Senyorejar les pròpies passions. Aquest advocat ambiciona senyorejar damunt dels altres. El bon gust senyorejava en totes les [...]