FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte que s'ofereix en do a Jesucrist, a la Verge, a un sant, en compliment d'un vot, en record d'un benefici rebut, que es penja a la paret, al sostre, del temple, de la capella, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet amb liberalitat. Un do liberal. Digne d'una persona de condició lliure. Professions liberals. Relatiu o pertanyent al liberalisme. El partit liberal. Sistema liberal. Partidari del liberalisme. Un home liberal. Liberals i conservadors. Que manifesta una actitud de tolerància i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do que s'ofereix a una divinitat o, en el catolicisme, a un sant o una santa. Pa i altres espècies que es porten a l'església en ocasió de certes solemnitats. Allò que s'ofereix a algú. Jo us faig ofrena de la meva admiració. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dorm molt. El noi els ha sortit dormidor i mandrós. És un gran dormidor: no hi ha qui el faci llevar. ésser poc dormidor Dormir habitualment poc. Sempre em llevo d'hora: soc poc dormidor. Persona que pretén tenir el do d'endevinació en estat de son. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do extraordinari i transitori concedit per l'Esperit Sant als cristians, amb vista al bé de l'Església. Qualitat d'una persona que la fa més apta per a complir la seva missió. Capacitat moral de certes persones per a guiar i inspirar els altres sense cap tipus de coacció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escampar-se un líquid o un gas. Deturar l'efusió de la sang. Acció de comunicar abundantment un do. L'efusió de la divina gràcia. Manifestació càlida dels propis sentiments afectuosos. Parlar amb efusió. Els beneí amb tota l'efusió del [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Predicció d'un profeta. Les profecies d'Isaïes. El do de profecia. Cosa que hom prediu basant-se en els propis coneixements, en l'experiència, en una sospita, etc. Les teves profecies que el despatxarien de la feina han estat ben certes. Pronòstic escatològic o polític [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe musical que indica que l'entonació natural de la nota que precedeix s'ha d'abaixar un semitò. Manca un bemoll davant el do. So representat per un bemoll. Amb la veu es poden afinar a la perfecció els bemolls. Afectat per un bemoll, s'aplica a una nota musical. Concert per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De nobles sentiments, especialment inclinat al perdó, a no abusar de la força. Es mostrà generós amb els enemics. Llarg en el recompensar, en el donar. És un senyor molt generós. Un do generós. Productiu, fèrtil. Una terra generosa. Al Principat de Catalunya [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bona nit i bona hora!, o bona i santa nit!, o bona nit que Déu nos do!] Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent. bona nit! [o bona nit i bona hora!, o bona i santa nit!, o bona nit que Déu nos do!] [seguida d'un [...]