FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'autorització, la llibertat de fer l'acció indicada per aquell infinitiu. No podíem sortir: ens ho havien privat. D'això, en puc disposar com vulgui: m'ho han donat. no poder sinó [o no poder menys de, o no poder menys que] Haver forçosament de. La consciència de la mort no pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat que posa en estat de fer alguna cosa. Usar algú malament del seu poder. Està en el seu poder de fer això i molt més. L'imant té el poder d'atraure el ferro. fer el seu poder Fer tots els possibles. Ella fa el seu poder d'entendre't. poder adquisitiu Quantitat de [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé [...]
Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: poder.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
[...]
Poder que tenen els sòls calcaris amb un valor elevat de calcària activa per a dificultar l'assimilació de ferro a les plantes que hi habiten, la qual cosa es manifesta en un engroguiment de les fulles. [...]