1.
afrau [o frau]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
congost. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
defraudació [o frau]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estafa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
frau 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. engany. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
frau 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
f. congost. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
estafa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
estafada estrafolleria frau defraudació malversació Cp. exacció: cobrament injust per abús de poder. robatori, engany. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
engany [o engan]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (dial.) Acció d'enganyar. falsedat. La falsedat del seu testimoniatge. frau. Això que t'han fet és un frau. dol(terme jurídic) sofisticació mistificació superxeria matràfola impostura badomerieso badomies encerada ensarronada enredada engalipada obrepcióo subrepció, engany consistent a [...]
|
7.
enganyós [o enganós]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
fal·laciós mentidoro mentider. Promeses mentideres. entabanador, dit esp. d'una persona. fraudulent, que és fet amb frau o engany; també dit d'una persona que empra el frau. mistificador(persona) obreptici, obtingut amagant la veritat. subrepticio subreptiu, íd. fictici, que és un producte de ficció [...]
|
8.
enganyador [o enganador]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (dial.) adj. Que enganya, que aparenta el que no és. enganyós. 2 m. i f. El qui enganya. entabanador maula farsanto farsaire barater(ant.) abusador, que abusa o enganya. estrafollao trafolla, persona plena d'enganys. fals falsador falsari fraudulent, que empra el frau. sofista [...]
|
9.
robatori
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cisa, acció de cisar. saqueig sostracció(≠ subtracció) sostreta, acció de sostreure; la cosa sostreta. depredació escamoteig rapte(d'una persona) explotació(d'un obrer, etc.) defraudació frau rapinya pillatge bandidatge malversació exacció, cobrament injust per abús de poder. peculat [...]
|
10.
introduir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fer entraro entrar(tr.) Entrar mercaderies de frau. fer penetrar insinuar, introduir a poc a poc. inserir, introduir una cosa suaument. També: Inserir una nota en un text. internar, fer entrar a dins. Internar una punxa en les carns. ficar enfonsar, introduir una cosa profundament dins una [...]
1 fer entrar o entrar (tr.) Entrar mercaderies de frau. fer penetrar insinuar, introduir a poc a poc. inserir, introduir una cosa suaument. També: Inserir una nota en un text. internar, fer entrar a dins. Internar una punxa en les carns. ficar enfonsar, introduir una cosa profundament dins una altra. enfornar, íd. involucrar, introduir en un discurs, etc., qüestions estranyes al seu objecte principal. incorporar, introduir com a part dins un tot; introduir una cosa en un cos ja constituït. injectar, introduir un líquid dins una substància, en una cavitat. importar, introduir mercaderies en un país. fer el contraban, introduir furtivament mercaderies en un país. ingerir, introduir a l'estómac. prendre, introduir a l'aparell digestiu. Prendre una lavativa. intercalar, introduir entre els elements o termes d'una sèrie algun element nou. Intercalar en una frase un mot que en canvia tot el sentit. fer figurar (una cosa en una obra literària o dramàtica) infiltrar, introduir un líquid, gradualment, en els porus o en els intersticis d'un cos sòlid. innovar, introduir quelcom de nou en una cosa. carregar, introduir en una arma de foc, en un forn, en una pipa, etc., una quantitat de combustible, de tabac, etc. Carregar la pipa. Carregar un canó per la boca. → ficar. 2 → establir. 3 (introduir-se pron.) → entrar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |