FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica de l'antiga poesia lírica provençal, italiana, etc. Petit poema romàntic d'assumpte llegendari o tradicional, dividit en estrofes iguals amb tornada o sense. Cançó de naturalesa romàntica sovint amb un senzill acompanyament instrumental [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es distingeix pel virtuosisme instrumental, s'aplica a una part musical solista. Que inclou una part per a un o més instruments solistes que dialoguen amb l'orquestra o entre ells, s'aplica a composicions musicals. Una simfonia, una sonata, concertants. Peça musical per a diferents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Habilitat extraordinària en la pràctica d'un art, especialment en l'execució musical. Tècnica de l'execució instrumental o vocal virtuosística. Estudis de virtuosisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antiga dansa castellana de ritme ternari i de moviment lent. Música d'aquesta dansa. Peça instrumental en forma de variacions sobre un baix obstinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició poètica d'origen instrumental composta per a ésser ajustada a una melodia ja existent i formada per cinc o sis fragments, amb conclusions diferents. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Composició vocal o instrumental per a dos executants. El duo de l'Africana. Un duo de violí i violoncel. Parella d'intèrprets que intervenen plegats en una execució musical. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ballar. Ballada de sardanes. Ball públic, generalment a l'aire lliure. Per la Festa Major hi haurà grans ballades. Composició musical, instrumental o vocal, pròpia per a dansar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acompanyar. Allò que acompanya. Conjunt de persones que acompanyen algú. Conjunt de veus o acords, ritmes i efectes que donen suport a una part vocal o instrumental. En heràld., element situat fora de l'escut o que l'acompanya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. sísmica de reflexió Mètode de prospecció geofísica basat en la producció artificial de moviments sísmics i la captació instrumental de les reflexions esdevingudes en les diferents capes de roques en profunditat. sísmica de refracció Mètode de [...]
