1.
abusivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera abusiva, amb abús. [...]
|
2.
instrumentalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servir-se abusivament (d'algú o d'alguna cosa) com a instrument per a aconseguir un fi. Alguns han volgut instrumentalitzar la nostra associació. [...]
|
3.
jesuïta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Religiós de la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loiola. Relatiu o pertanyent a l'orde dels jesuïtes. Pare jesuïta. Hipòcrita, dit abusivament. [...]
|
4.
jueu jueva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de Judà. Els jueus exiliats a Babilònia. Relatiu o pertanyent als jueus o al judaisme. Usurer, persona que no mira sinó el guany, dit abusivament. Mariner1. [...]
|
5.
bacil·losi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Abusivament, tuberculosi pulmonar. [...]
|
6.
acanar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amb la cana] varear, medir [por canas]. 2 [amb altres mesures] medir. 3 [la terra] apear, medir. 4 [vendre a mida] vender a medida. 5 fam [cobrar abusivament] clavar. [...]
|
7.
dent de Hutchinson
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Considerada abusivament com a característica de l'heredosífilis. Les incisives tenen una forma vagament cònica, una osca semilunar i són tallades a biaix per la cara anterior; la dentina del cantell es veu fosca entre les dues capes d'esmalt. [...]
|
8.
cereal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
, sobretot, de llur rendiment i valor alimentari i de llur facilitat d'emmagatzematge. En sentit estricte, cal considerar només sis cereals: el blat, el blat de moro, l'arròs, l'ordi, la civada i el sègol; en un sentit més ampli, hom considerava cereals el mill i la melca i fins, abusivament, el fajol. El [...]
|
9.
abusar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
obrar abusivament usar malament usar amb excés fer mal ús extralimitar-se excedir-se ultrapassar els deguts (o els justos) límits explotar, abusar d'algú en profit propi. posar l'albarda(a algú), abusar de la seva condescendència. carregar els neulers(a algú), abusar d'ell fent-li assumir la [...]
|
10.
so
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia(->) melodia(->) cant(->) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiuleto siulet dring(->) espingueto espignet, so agut. L [...]
1 (≠ soroll). Tot soroll és un so, però no tot so és un soroll. to, grau d'elevació d'un so. Dues campanes de to diferent. timbre (→), qualitat del so d'una veu o d'un instrument que el fa reconèixer fàcilment. metall o color, timbre de la veu. entonació, música característica de la veu humana, que varia segons els idiomes i els sentiments de la persona que parla. Per l'entonació s'endevinava que llegia els discursos que havia redactat un altre. cantarella. La gent de les Illes fan una cantarella especial. inflexió, modulació de la veu. De vegades, hom diu paraules ofensives amb una inflexió de veu que les fa tornar carícies. modulació, acció de regular la veu amb bona entonació i amb inflexions variades. Llegeix els seus discursos amb una modulació impagable. accent, entonació particular, peculiar als habitants d'una regió o àdhuc d'una població. Parlava el castellà, a posta, amb accent català. sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu. eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància. nota, so musical, so quant al seu to. Una nota alta. cacofonia, so desagradable a l'orella, especialment en el parlar. orgue de gats (fam.), es diu de sons o de veus desagradables. ressonància, prolongament o reforçament d'un so. La caixa de ressonància d'un violí. cadència, caiguda de la veu, esp. a la fi d'una frase o d'un vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia (→) melodia (→) cant (→) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiulet o siulet dring (→) espinguet o espignet, so agut. L'espinguet de la trompeta. cornada, com fet amb un corn. toc. Al toc de les campanes. Al toc del cornetí. picaroleig, de picarols i esquelles. campaneig cascavelleig repic o repicament (de campanes) trompetada, so com de trompeta. nyigo-nyigo (fam.), mot onomatopeic amb què hom escarneix el so d'un violí. Tots els crits d'animals són sons. → crit. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |