Resultats de la cerca bàsica: 347.577
|
81.
Fórmules de salutació amb parts del dia / 'bona tarda' o 'bon dia'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores sense llum solar. Per exemple:
Bon dia! Quan estigueu a punt sortirem d'excursió.
Me'n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà.
En català, la fórmula bona [...]
|
|
82.
dia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 día. Tot el dia i tota la nit, todo el día y toda la noche. 2 [temps] día. Un dia ennuvolat, un día nublado. 3 [estat d'ànim] día. Un dia boig, trist, un día loco, triste. 4 [data] día. El dia 16 de desembre, el día 16 de diciembre. 5 [diada] día. 6 pl [vida] días. Va acabar els seus dies a [...]
|
|
83.
denominacions de la Micronèsia
Font
Fitxes de l'Optimot
'ús oral i en un text redactat pot anar introduït amb article o sense. Per exemple:
Les illes de la Micronèsia / de Micronèsia són petites i nombroses.
[...]
|
|
84.
día
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dia. Todo el día y toda la noche, tot el dia i tota la nit. El día que sea rico, el dia que sigui ric. 2 [tiempo] dia, diada f, temps. Un día nublado, un dia ennuvolat. Ha hecho un día caluroso, ha fet una diada calorosa. 3 [fecha] dia. El día 16 de diciembre, el dia 16 de desembre. 4 p fr [...]
|
|
85.
Abreviatura de article
Font
Fitxes de l'Optimot
art. L'abreviatura de article és art. [...]
|
|
86.
denominacions de la Xina
Font
Fitxes de l'Optimot
La denominació habitual d'aquest país és Xina, mentre que la forma oficial, restringida a usos marcadament formals, és República Popular de Xina.
El codi ISO que representa aquest país és CN.
Aquest topònim apareix sense article en llistes, quadres sinòptics o mapes. En canvi, en l'ús oral i [...]
|
|
87.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del País Basc
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
|
|
88.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
la preposició a i el segon, de), normalment s'elideix el complement del primer verb i només es manté el del segon. Per exemple:
Va i ve de Vic cada dia.
Cal anar i tornar pel mateix camí.
Hem pujat i baixat de Núria en tres hores.
N'estic tip: entra i surt de classe contínuament.
[...]
|
|
89.
dia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Espai de temps durant el qual el Sol es troba per sobre de l'horitzó, de duració variable al llarg de l'any. [...]
a la babalà
loc. adv. [LC] Sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parla sempre a la babalà, sense pensar el que diu. Ha obrat a la babalà: ja es penedirà algun dia de no haver anat més amb compte a mirar el que feia. 
|
|
90.
dia-
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Formes prefixades del mot grec diá, que significa a través de. [...]
|
a la babalà
loc. adv. [LC] Sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parla sempre a la babalà, sense pensar el que diu. Ha obrat a la babalà: ja es penedirà algun dia de no haver anat més amb compte a mirar el que feia.
loc. adv. [LC] Sense posar l'atenció, el seny, necessaris en allò que hom fa. Parla sempre a la babalà, sense pensar el que diu. Ha obrat a la babalà: ja es penedirà algun dia de no haver anat més amb compte a mirar el que feia.