Resultats de la cerca frase exacta: 577
|
131.
esdevenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar d'un estat a un altre, adquirir un nou estat, una nova qualitat, un nou caràcter. El vi esdevé vinagre. El capgròs esdevingué granota. El petit esdevindrà gran. Passar a trobar-se en un lloc. Llavors esdevinguérem en un prat. Alguna cosa, venir a afectar [...]
|
|
132.
plaure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir de gust, trobar encertat. Ho farem així tant si us plau com si no us plau. si us plau Apel·lant cortesament a la bona voluntat d'algú. El pare ens ha demanat si us plau que no arribem tard. si us plau Expressió de cortesia per a demanar alguna cosa. Escolteu-me, si [...]
|
|
133.
així
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conseqüència. També hi va venir el teu germà? Així, hi éreu tots. Tots aquests verbs són regulars; així, en tots ells el gerundi termina en -ent. Podem dir, així, doncs, que tot plegat era mentida. així... com... Tant... com... Armes, així ofensives com defensives [...]
|
|
134.
avall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
avall cercant una font. de... en avall [o de... per avall] Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall. Exclamació amb què s'indica que s'ha donat una solució simple i definitiva a una situació complicada. Doncs si no vol venir, avall, que es quedi a [...]
avall
|
|
135.
coneixença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea més o menys completa que hom té d'alguna cosa. Tenir coneixença de si mateix. Coneixença del bé i del mal. Coneixença del món i de les persones. Venir, arribar, pervenir, a coneixença d'un fet. Tenir coneixença d'un fet. Haver coneixença d'un [...]
|
|
136.
succeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marquesa succeí al marquès en la possessió del castell. Una cosa, venir després d'una altra en el temps o en l'espai. La nit succeeix al dia. Un fet, esdevenir-se, ocórrer. Des de llavors han succeït moltes coses. [...]
|
|
137.
cercar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a trobar-lo i fer-lo venir. En Pau és al cafè, ara: ves a cercar-lo. cercar una agulla en un paller Fer una recerca infructuosa, perdre el temps. semblar que algú vagi a cercar la mort Anar molt a poc a poc. Provocar (baralles). Cercar bregues, raons, bronquina. cercar món [...]
|
|
138.
temptar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
) malgrat els obstacles, les dificultats. Temptar una empresa. No vulgueu temptar l'impossible. Temptem un darrer esforç. Induir o tractar d'induir (algú) a fer alguna cosa, especialment prohibida, dolenta. Ésser temptat pel diable. Excitar el desig (d'algú). Ja em tempta de venir amb [...]
|
|
139.
costa 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enlairat de roca dura que retrocedeix irregularment i forma penya-segats i cales. Terreny rost, abrupte, especialment pendent. Pujar costa amunt. Baixar costa avall. Un pi que hi ha a mitja costa. fer-se costa amunt una cosa [o venir costa amunt una cosa] Resultar molesta o difícil. Filet que [...]
|
|
140.
gana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a algú de fer alguna cosa Voler-la fer tant sí com no, encara que sigui contra la raó o contra la voluntat d'altri. Faig el que em dona la gana. No li dona la gana de venir. ni ganes! Expressió usada com a resposta de despit a una negativa. tenir gana una sabata Tenir [...]
|
avall
1 1 adv. [LC] En direcció de dalt a baix, d'un lloc a un altre de més baix. La bomba es desinflava i començava d'anar avall. Jo també vaig fer una sota, però no vaig arribar tan avall com ell. Tal casa està situada més avall que tal altra.
1 2 adv. [LC] Pot posposar-se a un substantiu. Anar costa avall, riu avall. La suor li anava cara avall.
2 1 [LC] amunt i avall V. amunt.
2 2 [LC] més avall loc. adv. En un escrit, en una relació, posteriorment. Com veurem més avall, el fenomen no és greu.
2 3 [LC] per avall loc. adv. Expressió usada per a indicar vagament un indret menys elevat. Són per avall cercant una font.
3 [LC] de... en avall [o de... per avall] loc. prep. Un poc menys de. A la caixa hi havia de cent euros en avall.
4 1 interj. [LC] Exclamació amb què s'indica que s'ha donat una solució simple i definitiva a una situació complicada. Doncs si no vol venir, avall, que es quedi a casa. Poca broma amb aquesta gent: quan algú els molesta el liquiden i avall!
4 2 [LC] avall, que fa baixada interj. Avall 4 1. Si tens pressa, agafa un taxi i apa, avall, que fa baixada.