consciència
1 1 f. [FS] [LC] [PS] Coneixença immediata i directa que la persona té de la pròpia existència, condició, sensacions, operacions mentals, actes, etc. Tenir algú consciència dels seus actes. No tenir algú consciència del mal que ha fet. Ell no té consciència dels seus propis mèrits.
1 2 [SO] consciència col·lectiva Conjunt de creences i sentiments que integren l'heretatge comú d'una societat.
2 f. [FS] [PS] Capacitat cognitiva de percebre la pròpia existència i el món exterior a través dels sentits. Va patir un desmai, però va recobrar la consciència de seguida.
3 1 f. [FS] [LC] [PS] Coneixença interna que cadascú té de la bondat o de la maldat de la seva conducta, intencions, caràcter, ensems amb el sentiment d'obligació de fer allò que hom creu bo. La meva consciència em diu que he obrat bé. Obrar algú segons la seva consciència. Objectors de consciència. Escoltar la veu de la consciència. La consciència no em remordeix de res. Tenir la consciència tranquil·la. Tenir la consciència bruta, plena de remordiments. No vull tenir sobre la meva consciència la ruïna d'aquesta gent. Un escrúpol de consciència.
3 2 [LC] a consciència loc. adv. Ben fet, amb rigor i cura.
3 3 [LC] [PS] en consciència loc. adv. D'acord amb els dictats de la consciència. Crec en consciència que no he d'interferir en aquesta qüestió.
3 4 [LC] ésser una consciència Ésser un cas de consciència, una cosa de què ens ha de remordir la consciència.
3 5 [LC] fer consciència Provocar el sentiment de culpabilitat o de llàstima. Feia consciència veure aquelles criatures demanant caritat.
3 6 [LC] no tenir consciència Obrar malament, sense cap mena d'escrúpol.
3 7 [LC] prendre consciència Adonar-se, apercebre la coneixença de l'existència, de la realitat, d'una cosa. Finalment ha pres consciència del risc que corria.
3 8 [LC] tenir la consciència molt ampla Tenir-la poc estricta, ésser tolerant.
