FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(Brassica rapa). nap rodó Arrel comestible del nap rodó, carnosa i globulosa o fusiforme. ara per naps ara per cols Adés per un motiu, adés per un altre. Ara per naps, ara per cols, mai no treballa. tant se li'n dona naps com cols Tant li és una cosa com una altra. Noi molt petit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
tothom. Ens admira que trigui tant. Sentir admiració per alguna cosa, veure-la amb sorpresa. S'admiren de tot, de no res. Ens admirem de no veure'l entre vosaltres. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser necessari. Us cal molt de diner per a fer això. Cal temps i paciència. Van caldre molts esforços per a acabar l'obra. Cal que vinguin tots tres. No cal que s'amoïnin. Cal anar-hi de pressa. No cal córrer tant. Cal no amoïnar-se. com cal Com ha d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exhaurir o reduir considerablement la força (d'algú). La caminada el va cansar molt. No el cansis fent-lo treballar tant. Llegir aquesta lletra tan menuda cansa molt la vista, els ulls. Cansar-se fent una pujada. No hi vagis corrents: no et cansis. No et cansis a voler-li-ho fer entendre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'estudi, una preocupació, la beguda, etc., fatigar, enterbolir, el cap (d'algú). El carbó mal encès encaparra. La lectura d'aquest llibre m'encaparra. Ha hagut de sortir perquè s'encaparrava amb tant de fum. Preocupar 2 1, 2 2 i 2 4. Aquest afer l'encaparra molt. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cos estrany en la gola, el fum, l'emoció, etc., interrompre o obstaculitzar la lliure respiració (d'algú). No res l'ennuega. Els sanglots m'ennuegaven. M'he ennuegat bevent. S'ennuega de tant riure. S'ha ennuegat amb un pinyol de raïm. Algú o alguna cosa, molestar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer agut el tall o la punta (d'una eina, d'una arma). Aquest ganivet no talla: l'heu de fer esmolar. Gastar amb el fregadís. El pas de tants romeus ha esmolat les escales de l'ermita. De tant portar-los, se li han esmolat els baixos dels pantalons. Aguditzar (una facultat sensitiva o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula inflamada que es desprèn d'un cos en combustió o fortament rascat. Em va caure una espurna a l'ull. L'euga corria tant que treia espurnes de l'empedrat. espurna elèctrica Descàrrega brusca i transitòria que es produeix entre dos conductors o elèctrodes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El que guanya un obrer pel treball d'un dia. Avui m'he fet un bon jornal. a jornal A tant per dia treballat. Anar a jornal. Feina que fa un treballador en un dia. Hi ha sis jornals de feina a fer aquesta tanca. Mesura superficial agrària equivalent a l'extensió de terra que un animal pot [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la metafísica. Que depassa el domini de l'experiència sensible, de la ciència positiva, de la realitat fenomènica. Subtil, abstracte, abstrús. Part de la filosofia, considerada tradicionalment com el seu nucli, que tracta de la realitat en tant que [...]
