131.
manta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, a betzef. 9 liarse uno la manta a la cabeza fig tirar pel (o al) dret, fer un cop de cap, tirar la capa al toro. 10 tirar de la manta fig descobrir el pastís (o pastell). m i f 11 fam [perezoso] dropo -a, vagarro -a, sapastre -a. [...]
|
132.
acàcia banyuda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Botànica
Planta de la família de les fabàcies. [...]
|
133.
teribe
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
de Bocas del Toro, Panamà, fins a la zona sud de Costa Rica. L'últim parlant de térraba va morir el 2003 i sembla que només queden alguns semiparlants, de manera que aquesta llengua es pot considerar extingida a Costa Rica.Els teribe viuen en una zona força aïllada. Malgrat això, l'ús de la llengua [...]
|
134.
claro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
entenedora. 6 [expresión] clar -a, franc -a. 7 [abierto, sincero] franc -a, comunicatiu -iva. 8 fig [ilustre] il·lustre. Los claros caballeros de Gerona, els il·lustres cavallers de Girona. 9 taurom [un toro] impulsiu, franc. 10 veter [caballo] sancallós -osa. 11 cantarlas claras cantar clar, cantar-les [...]
f 1 [extremo agudo] punta. 2 [extremo] punta. La punta de la lengua, la punta de la llengua. 3 [saliente, pico] punta. El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes. 4 [asta del toro] banya. 5 geog punta, punta de terra. 6 [sabor agrio del vino] punt m (o punta) d'agre. 7 [colilla] punta de cigar (o de cigarret), burilla, llosca. 8 [clavo] clau m, punta d'enllatar. 9 fig punta. Tener una punta de salado, tenir una punta de salat. 10 heràld punta. 11 [de ganado] ramat m. 12 [en aposición] punta. Horas punta, hores punta. 13 pl p fr [encaje] puntes. 14 acabar en punta fig i fam acabar en sec. 15 a punta de lanza fig i fam [severamente] a punta d'espasa. 16 a punta de pala fam a palades, a dojo. 17 de punta a punta de cap a cap. 18 de punta en blanco fig i fam de vint-i-un botó. 19 estar de punta fig i fam [enemistado] estar de punta. 20 estar hasta la punta de los pelos fig i fam [harto] estar-ne fins al capdamunt, tenir-ne el buc (o el sac, o el pap) ple. 21 ponerse de punta fig i fam [enemistarse] posar-se de punta, renyir, enemistar-se. 22 punta de cabeza plana clau (o punta) de cabota plana. 23 punta de diamante tecnol punta de diamant. 24 punta de París tecnol [alfiler de París] tatxa. 25 punta seca art punta seca. 26 sacar punta a [un lápiz] fer punta. 27 sacar punta a fig [interpretar mal] tergiversar, falsejar, deformar. Siempre le sacáis punta a todo lo que digo, sempre deformeu tot el que dic. 28 sacar punta a fig [sacar provecho] treure el suc, esprémer. A este tema ya le has sacado bastante punta, d'aquest tema ja n'has tret prou suc (o aquest tema ja l'has espremut prou). 29 tener en la punta de la lengua fig i fam tenir a la punta de la llengua. 30 terminar en punta fig i fam [acabar en punta] acabar en sec. |
135.
cuerno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'abundància. 9 estar en los cuernos del toro fig i fam estar entre l'espasa i la paret. 10 levantar (o poner) en los cuernos de la luna fig i fam posar sobre el pinacle, posar algú a les estrelles (o sobre les estrelles). 11 mandar a uno al cuerno fig i fam enviar algú a la porra, enviar (o engegar) algú al [...]
|
136.
granota
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 zool [Rana sp] rana. 2 [vestit de feina] mono m. 3 granota bramadora zool [R. catesbeiana] rana toro. 4 granota comuna zool [R. ridibunda] rana común, rana de las marismas, rana verde mayor. 5 granota de vidre zool [Cochranella sp] ranita de Costa Rica. 6 granota d'ungles zool [Xenopus laevis [...]
|
137.
punta
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [extremo agudo] punta. 2 [extremo] punta. La punta de la lengua, la punta de la llengua. 3 [saliente, pico] punta. El sombrero de cuatro puntas, el capell de quatre puntes. 4 [asta del toro] banya. 5 geog punta, punta de terra. 6 [sabor agrio del vino] punt m (o punta) d'agre. 7 [colilla [...]
|
138.
capa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tapa. 15 posar-se a la capa mar ponerse a la capa. 16 sota capa de [sota pretext de] bajo (o so) capa de. 17 sota la capa del cel (o del sol) bajo (o debajo de) la capa del cielo. 18 tirar la capa al toro fig i fam [prendre una decisió] liarse la manta a la cabeza. [...]
|
139.
bocotà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
que els seus parlants viuen integrats en comunitats guaymí. Els bocotà pròpiament dits viuen a les províncies de Bocas del Toro i Veraguas. Des de mitjan segle XX es produeixen migracions de buglere, i en menor mesura de bocotà, des de Panamà cap a Costa Rica.Un fet interessant amb relació al bocotà [...]
|
140.
sangre
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
glaçar la sang a les venes. 10 derramar sangre vessar sang. 11 de sangre caliente zool de sang calenta. 12 de sangre fría zool de sang freda. 13 echar sangre como un toro (o un cochino) rajar-li a algú la sang a doll (o a dolls). 14 echar sangre por las narices treure sang pel nas. 15 encender (o [...]
|