Resultats de la cerca frase exacta: 931
|
131.
metàl·lic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un metall o als metalls, de la natura d'un metall. Un objecte metàl·lic. Una substància metàl·lica. Un mineral metàl·lic. Lluïssor metàl·lica. Un so metàl·lic. Diner en or, argent, coure, níquel, etc. en [...]
|
|
132.
argenteria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art i ofici de treballar l'argent o altres metalls fins com l'or o el platí. Obra d'argenter. Conjunt d'objectes d'argent, especialment el joc de coberts. Obrador i botiga d'argenter. Brodadura amb fils d'argent o d'or. [...]
|
|
133.
daurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir amb una capa d'or més o menys prima. Daurar una estàtua. Comunicar (a alguna cosa) el color de l'or. Han daurat les aixetes. El sol daurava els cims de les muntanyes. Agafar el color de l'or. Quan la ceba comenci a daurar-se, apagueu el foc. Dissimular (quelcom desagradable [...]
daurar
|
|
134.
dring
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió que evoca el so que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre. So que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o de vidre. El dring de l'or, de l'argent. El dring dels picarols. [...]
|
|
135.
criselefantí -ina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esculpit en or i vori. Fídies era l'autor de l'escultura criselefantina d'Atenea. [...]
|
|
136.
dobló
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda de valor doble del de la seva unitat, especialment el doble ducat d'or. [...]
|
|
137.
filigranar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afaiçonar en filigrana, adornar amb filigrana. Filigranar una creu d'or. Paper filigranat. Estil filigranat. [...]
|
|
138.
joaní
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moneda d'or valenciana i aragonesa encunyada a nom de Joan II, equivalent al ducat. [...]
|
|
139.
plaqué
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Metall al qual s'ha aplicat una placa molt prima d'or o d'argent. [...]
|
|
140.
plaquejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aplicar (a un objecte de metall) una placa molt prima d'or o d'argent. [...]
|
daurar
1 1 v. tr. [LC] Cobrir amb una capa d'or més o menys prima. Daurar una estàtua.
1 2 v. tr. [LC] Comunicar (a alguna cosa) el color de l'or. Han daurat les aixetes. El sol daurava els cims de les muntanyes.
1 3 v. intr. pron. [LC] Agafar el color de l'or. Quan la ceba comenci a daurar-se, apagueu el foc.
2 1 v. tr. [LC] Dissimular (quelcom desagradable) sota una aparença agradable. Daurar les limitacions d'algú.
2 2 [LC] daurar la píndola Presentar una cosa desagradable sota un aspecte favorable.