renunciar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Actitud que, sense renunciar a l'ús de la força, refusa d'emprar la violència i de tornar mal per mal. [...]

Declaració de voluntat de caràcter unilateral que es fa per consolidar un negoci jurídic i renunciar a una acció d'impugnació. [...]

Rendibilitat que els accionistes deixen d'obtenir en renunciar a una possibilitat que, un cop feta la tria, es considera la millor. [...]

v intr 1 recular, retrocedir. 2 cejar en fig desistir de, renunciar a. No ceja en sus propósitos, no desisteix dels seus propòsits.  [...]

repudiació, rebutjar, renunciar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [ofrecer en sacrificio] immolar. 2 fig sacrificar, renunciar a. Ha inmolado su porvenir a un capricho momentáneo, ha sacrificat el seu futur per un capritx momentani. v pron 3 immolar-se.  [...]

f 1 [burbuja] bombolla, bufoga. 2 [ahuecamiento] inflament, botiment. 3 mar [bomba] bomba [d'aigua]. 4 [ostentación] pompa. Renunciar al mundo y a sus pompas, renunciar al món i a les seves pompes. 5 p fr [cortejo solemne] pompa. 6 p fr [del pavo real] roda, ventall m. 7 como pompas de [...]

renuncia f-renúncia f / renunciació f / renunciament m Acció de renunciar; document judicial on es fa constar aquesta acció [...]

Principi pel qual un òrgan administratiu no pot renunciar a la competència que té atribuïda i l'ha d'exercir, llevat que s'hagi dut a terme una delegació de competències o una avocació en els termes previstos legalment. [...]