renuncia f-renúncia f / renunciació f / renunciament m Acció de renunciar; document judicial on es fa constar aquesta acció [...]

privar-se de estar-se de passar-se de. Passar-se de fumar, saber-se'n privar. pairar-se de retenir-se de guardar-se de evitar dispensar-se de. Dispensar-se de saludar. deixar de retreure's dejunar(fig.). Dejunar de fumar. renunciar a. Renunciar a la beguda. Cp. inhibir-se de: abstenir-se d [...]

v tr 1 [renunciar a castigar] perdonar. 2 fig perdonar, estalviar. La muerte no perdona a nadie, la mort no perdona ningú. 3 [no guardar resentimiento] perdonar. Perdonar una ofensa, perdonar una ofensa. 4 [eximir de una obligación] perdonar, condonar. Los cien euros que me debes te los perdono [...]

Tendència que defensa que només el coneixement dels fets proporciona resultats satisfactoris, que la certesa s'obté gràcies a les ciències experimentals i que l'única manera d'evitar l'error científic o filosòfic és renunciar a tot a priori i a conèixer les coses en si. [...]

deposar la corona despullar-se(fig.), desfer-se voluntàriament d'una cosa que hom posseeix. abandonar, renunciar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

renunciar a. Renuncià al seu propòsit. plegar banderes(fig.) abandonar recular treure-s'ho del cap treure-s'ho de la barretina Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 declarar. 2 practicar. 3 ensenyar. 4 En la religió: fer (o emetre) els vots renunciar al món (o al segle) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

demetre renunciar abdicar(esp. un rei, un príncep, un papa, etc.) resignar deixar. Deixar un càrrec. Deixar la presidència d'una societat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

repudiar v tr - repudiar v tr Renunciar a una herència. [...]

1 v. tr. abjurar(suposa un acte solemne). Abjurà el catolicisme. renunciar abandonar(->) apostatar(intr.), renegar la religió en què hom ha estat educat. caragirar-se, renegar d'un partit polític o religiós. 2 v. intr. blasfemar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]