coercer v tr - coercir v tr Obligar algú a fer alguna cosa en contra de la seva voluntat. CA: El van coercir a renunciar. [...]

1 immolar, oferir un sacrifici sagnant (usat en sentit propi i fig.) oferir en holocaust 2 matar. 3 Fig. Renunciar. immolar(fig.) 4 (sacrificar-sepron.). Endurar privacions, fer concessions doloroses, etc. desentranyar-se treure's el pa de la boca(per algú) (fig.) rompre's la cara [...]

dels negocis. 9 dr desistir intr, renunciar intr.  [...]

1 univers. 2 El planeta que habitem. terra orbe(lit.) globus món de mones, terme despectiu per a expressar les trifulgues que hom hi viu. segle(en sentit religiós). Renunciar al segle. 3 En tot el món: Sota la capa del cel. Era la dona més bonica sota la capa del cel. 4 societat [...]

1 desagafar desadherir desencastar desaferrar desenganxar desencolar desatacar exhalar(vapor, olor, gasos) emetre(llum, calor) 2 (desprendre'spron.) deseixir-se. Això és ben meu, i no me'n vull deseixir. desensenyorir-se despullar-se de renunciar a saltar. Ha saltat un botó. esllavissar-se [...]

1 v. tr. donar (->) abandonar (->) alienar deferir, cedir quelcom per condescendència. deixar, cedir per testament. Va deixar una casa a la seva amiga. transferir apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp. renunciar, cedir algú una cosa per pròpia voluntat. Renunciar [...]

1 Deixar una cosa en poder d'algú, a la discreció d'algú; renunciar a una cosa. deixar. Deixar els estudis. cedir renunciar. Renunciar a una empresa. lliurar. Lliurar una ciutat a l'enemic. abdicar(les opinions, els interessos, les creences, etc.) desertar, abandonar un partit, una causa, etc [...]

1 renunciar. 2 (resignar-sepron.). Acceptar amb conformitat una cosa. conformar-se(->) sotmetre's doblegar-se(fig.) acceptar(tr.). Acceptar la mort, resignar-s'hi. adaptar-se, conformar-se a quelcom. Cal adaptar-s'hi. parar l'esquena(fig.) arronsar les [...]

tan... como para no tan... que. Su enfermedad no es tan grave como para renunciar al viaje, la seva malaltia no és tan greu que hagi de renunciar al viatge. conj 10 [causal] com que. Como no llegabas, me he ido, com que no arribaves me n'he anat. 11 [con subj] [condicional] si [amb ind]. Como no vayas [...]

encabessar-se(una cosa), íd. tenir ganes de obstinar-se a entossudir-se a proposar-se(->) encapritxar-se amb (una cosa) exigir(->) Cp. perseguir (fig.), desitjar, ambicionar Ant. Renunciar. Refusar. 2 admetre. 3 Voler dir: significar. Manuel [...]