FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, de fulles simples, flors pentàmeres amb els pètals lliures o soldats i fruit generalment sec i indehiscent, principalment pròpies d'indrets àrids o salins, que inclou les ensopegueres, la flor de paper, el malvesc i el gessamí [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de plantes dicotiledònies, que inclou arbustos i herbes de fulles enteres, flors regulars, amb els sèpals petaloides i els pètals atrofiats o nuls, i fruit molt divers, a la qual pertanyen les bufalagues, la flor de pastor, el lloreret i el matapoll. Individu d'aquesta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar, cloure, (allò que és badat o desplegat). Acopar-se una flor. Una mà s'acopà damunt la seva espatlla. Formar capçada o mata atapeïda. Acopar-se una col. Donar forma còncava (a la planxa, als taulons), per tal de fer-los encaixar amb una peça de forma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret del gènere Camellia, de la família de les teàcies, de fulles perennes, coriàcies, i grans flors sèssils, rosades, vermelloses o blanques, de vegades oloroses, originari de l'Àsia tropical i subtropical, conreat a Europa des del segle xviii. Flor de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inflorescència pròpia de les eufòrbies, integrada per una flor femenina central llargament pedunculada, cinc grups de flors masculines reduïdes cadascuna a un sol estam i un involucre en forma de copa constituït per cinc bràctees i acompanyat de quatre o cinc peces [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les amaril·lidàcies, bulbosa, de fulles dístiques i cintiformes i flor única, vermella, amb tres pètals tombats cap avall i altres tres redreçats i caragolats en cilindre a la base, originària d'Amèrica Central i cultivada en els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les liliàcies, bulbosa, de tija única, fulles poc nombroses, oblongues, lanceolades o linears i un xic carnoses i flor terminal grossa, més o menys campanulada i de colors diversos, d'origen asiàtic i cultivada com a ornamental (Tulipa gesneriana, T [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de sota terra (allò que és enterrat). Els antics tresors que els arqueòlegs desenterren. El jutge va manar que desenterressin el cadàver. Van desenterrar antigues discòrdies familiars. Una cosa que era sota terra, sortir de terra, a flor de terra. La terra va tremir [...]
