Resultats de la cerca bàsica: 327.077

81. de sotamà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'amagat d'algú en un afer que l'afecta, en què intervé. De sotamà, transmetia informació a l'enemic. Rebia diners de sotamà. Fet d'amagat d'algú en un afer que l'afecta. Les negociacions de sotamà seguiren tota la nit.  [...]
82. Funció distintiva. Noms propis referits a persones. Formes abreujades de tractament, de designació genèrica de persones que precedeixen els noms propis i de formes protocol·làries  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
referits a animals S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Exemples: Floquet de Neu (goril·la) Milú (gos) Moby Dick (balena) Xita (mona) Noms propis referits a coses [...]
83. El mot què com a pronom interrogatiu / El mot que com a forma exclamativa
Font Fitxes de l'Optimot
ha, de corruptes! (i no Què n'hi ha, de corruptes!) Així doncs, en els parlars orientals, aquest mot es pronuncia amb vocal neutra, mentre que en els parlars occidentals, la pronúncia és amb e tancada. D'altra banda, hi ha el pronom interrogatiu què, que equival a dir 'quina cosa'. I també hi ha [...]
84. Encara que estava cansada... o Encara que estigui cansada...? / Correlacions verbals en oracions concessives
Font Fitxes de l'Optimot
com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb. Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf. En canvi [...]
85. Funció distintiva. Noms propis referits a persones. Formes de tractament o de designació genèrica de persones que precedeixen els noms propis o les designacions de càrrecs  [PDF, 853 kB]
Font Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
S'escriuen amb minúscula inicial. Exemples: santa Maria sant Antoni arc de sant Martí regla de sant Benet sor Caritat fra Ginebró mossèn Alcover el senyor Niubó el professor Carreter el general Escofet el president Havel el bisbe Jubany la ministra Conde el conseller Cullell el síndic Rafael Ribó [...]
86. de 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten: El punt de partida d'un moviment, d'un espai de temps, d'una transició, d'un mesurament, l'origen; allò de què és separat, privat, alliberat, etc., quelcom. D'on vens? Sortir de casa. Baixar de la muntanya. Pujar de Monistrol a Montserrat. Treure [...]
87. de reüll
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb les ninetes dels ulls girades cap a un costat. Mirar o veure de reüll. Dissimuladament. Feia veure que llegia, però observava de reüll la gent del carrer. Amb malfiança o antipatia. Mirar de reüll una proposta.  [...]
88. Es pot dir a menys que en català? / Com es diu a menos que en català?
Font Fitxes de l'Optimot
expressen un significat semblant són fora que, llevat que o tret que. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (30.2.5g)  [...]
89. La conjunció que en oracions subordinades declaratives / Us preguem confirmeu o Us preguem que confirmeu?
Font Fitxes de l'Optimot
90. Elements que introdueixen oracions relatives: els pronoms relatius
Font Fitxes de l'Optimot
Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com. 1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent [...]
Pàgines  9 / 32.708 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  Següent >>