que substitueix un complement, sigui directe o indirecte.
En el cas del complement directe els pronoms el, la (l'), els, les es poden confondre amb els de complement indirecte, que són li, per al singular, i els, per al plural, i a la inversa. Per exemple:
En què el puc atendre? (i no En què li puc [...]
que en altres contextos el mot temps sí que pot aparèixer precedit de la contracció al sense valor de simultaneïtat. Per exemple:
L'èxit d'una empresa és proporcional al temps que s'hi dedica.
El presentador es referia al temps que no hi havia televisió.
[...]
De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs [...]
Quan els infants es fan mal o estan malalts, en alguns llocs es canta la cançó Ploreu, ploreu, ninetes:
Ploreu, ploreu ninetes
que el ruc està malalt
té mal a la poteta
i el ventre li fa mal.
No pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no pot dormir a la palla
sinó en coixins daurats [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ni que. Hi aniré ni que plogui. mal que. Vós heu de fer això, mal que us pesi. ja sia que baldament. Veniu, baldament sigui tard. si bé per bé que bé que Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer [...]
Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí.
caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu [...]