La mateixa societat que els explota, els margina. Excloure (algú) de participar en una col·lectivitat, en un esdeveniment. Després del fracàs electoral el va marginar de la vida pública.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 marginar, deixar marge. 2 p fr [anotar] anotar al marge. 3 [hacer márgenes] margenar. 4 fig [un asunto, a una persona] marginar.  [...]

v tr 1 [en un llibre, un escrit] marginar, dejar márgenes en. 2 [dins una comunitat social] marginar. La societat els explota i els margina, la sociedad los explota y los margina. 3 [deixar de banda] marginar. En el seu discurs ha marginat el problema, en su discurso ha marginado el problema.  [...]

-da adj 1 [participio pasado de marginar] marginat -ada. 2 bot marginat -ada.  [...]

1 diferenciar. 2 distingir. 3 Donar un tracte d'inferioritat. marginar separar excloure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v tr 1 [proscriure] desterrar, proscribir. 2 fig [allunyar] alejar, apartar. El bandejaren de tots els càrrecs, lo apartaron de todos los cargos. 3 fig marginar. 4 fig desterrar. Bandejar de la llengua els mots forasters, desterrar de la lengua los vocablos extranjeros.  [...]