El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.
De vegades [...]
Present de subjuntiu
de, des, de, dem, deu, den
Això no obstant, cal tenir en compte que, en alguns parlars baleàrics, es mantenen les formes d'imperatiu da (per a la segona persona del singular) i dau (per a la segona persona del plural). Aquesta forma da de l'imperatiu es manté també en altres parlars [...]
El nom impartició està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir del verb impartir i del sufix -ció, i expressa el significat d'acció i efecte d'impartir. Per exemple:
L'ONG col·labora en la impartició d'un curs sobre cooperació a Estocolm.
Període d'impartició i horaris (apartat de [...]
El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor.
Per [...]
en què hi podria haver ambigüitat.
Cal tenir en compte, però, que l'adjectiu nord-americà, nord-americana pot referir-se també a una persona del Canadà (de la mateixa manera que, des del punt de vista geogràfic, té un abast més ampli que els Estats Units: El Colúmbia és un riu nord-americà).
[...]
. En mots que en llatí ja duien doble essa o ja tenen tradició històrica en català. Per exemple: bissextil, pressentir, pressupost, prosseguir, reressaga, tornassol, etc.
3. En el cas dels prefixos sots-, trans- i des- i dis- (negatius), la grafia ss apareix com a resultat de la unió de la -s final [...]
Santa Eugènia: taujà -ana
Santa Margalida: margalidà -ana
Santa Maria del Camí: santamarier -a
Sant Antoni de Portmany: portmanyí -ina
Santanyí: santanyiner -a
Sant Joan de Labritja: santjoaner -a
Sant Josep de sa Talaia: josepí -ina
Sant Llorenç des Cardassar: llorencí -ina
Sant Lluís: lluïser -a
Selva [...]
El nom sanació fa referència a l'acció de guarir, de recobrar la salut perduda. Pertanyen a aquesta mateixa família els noms sanador i sanadora, que signifiquen 'persona que guareix'. Per exemple:
Aquest tipus de sanació es basa en l'energia vital.
La sanació és un procés que actua des de dins [...]
llenguatge jurídic i administratiu, també es fa servir l'adjectiu regulatori, regulatòria, que està ben format des del punt de vista lingüístic i té el significat de 'relatiu o pertanyent a la regulació'. Per exemple: un marc regulador és un 'marc que regula', mentre que un marc regulatori és un 'marc [...]
una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).
En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.