Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la carta (amplada de marges, situació del logotip i de l'adreça, etc.), atès que afecta tota la documenta- ció d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució. Així, en el cas de la Generalitat de [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Com hem vist a la definició, la carta pot tractar de més d'un tema, i aquests poden ser molt variats segon si es tracta de relacions personals, comercials o administratives. Les breus explicacions que tot seguit us exposarem afecten principalment, però no exclusivament, les cartes pròpies de la [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
El comiat, com la fórmula de salutació, també presenta un seguit de variants. Cal que hi hagi, però, una correlació entre la fórmula de salutació i la de comiat, que a la vegada han de ser adequades al to general del document. Entre les possibles fórmules de comiat, us detallem les següents [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Capçalera Sr. Andreu Cervera i Puig C. Sepúlveda, 57, 3r 2a 08015 Barcelona Senyor, En resposta a la vostra carta del 17 de febrer, en primer lloc, em plau felicitar-vos per l'interès que demostreu per la llengua catalana. Pel que fa a obres de consulta sobre l'ús de les majúscules i les minúscules [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A part dels criteris generals de redacció expressats i com a tret que afecta tot el text de la carta, convé recordar que des del primer moment cal definir el to de relació entre els comunicants. Aquest to, que sempre s'ha de moure en un nivell de formali- tat, pot ser solemne, respectuós o cordial [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Cal ajustar la fórmula de salutació al to de la relació que s'expressi en el cos de la carta. Les fórmules més habituals són les següents: Distingit senyor, distingida senyora . És adequada per a comunicacions solemnes i de màxima consideració. . És la més general i a la vegada és respectuosa i [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Si el paper decarta du impresa l'adreça i la localitat ja hi figura, se'n pot prescindir i la datació es pot reduir a expressar el dia, el mes i l'any. Si no és així, cal indicar primer la localitat i després d'una coma, la data. Igual que l'ofici, la carta té un sistema de datació doble pel que [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
L'estructura més habitual de la signatura d'aquest document és la següent: ? rúbrica ? nom i cognoms ? càrrec A diferència de l'ofici, la carta, com que és un document interpersonal, dóna prefe- rència a la persona i el càrrec se situa en aposició, en darrer lloc, i, per tant, no s'ha d'introduir [...]
Font
Documentació jurídica i administrativa Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Els destinataris d'una carta tant poden ser particulars com institucions o organitzaci- ons. Aquests destinataris es poden identificar de manera completa o reduïda. Quan els destinataris s'identifiquen de manera completa, la informació és la mateixa que apareix en una adreça d'un sobre i és [...]
Fitxa
123/3Darrera versió: 16.01.2014
Títol
data (en un document)
Resposta
La manera més habitual d'escriure la data en un document és posant en xifres el dia i l'any, i en lletres el mes. Per exemple: Terrassa, 16 de gener de 2014.
Ara bé, en alguns documents notarials, com ara en testaments i contractes, s'escriu tota la data amb lletres, és a dir, tant el dia com el mes i l'any. Per exemple: Terrassa, vint desembre de dos mil tretze.
La data d'un document sol anar darrere del nom de la localitat, separada amb una coma i sense punt al final. Per exemple:
Sabadell, 31 de desembre de 2013
Cal recordar que no s'ha de posar la preposició a davant del dia: cal escriure 31 de desembre i no a 31 de desembre.
En general, el conjunt format pel lloc i la data pot aparèixer en dos llocs diferents del document:
— al capdamunt del document, arrenglerat a la dreta i abans de la fórmula de salutació — al capdavall del document, arrenglerat a l'esquerra i després de la signatura
Cada empresa o organisme tria l'opció que prefereix. És recomanable fer servir sempre la mateixa opció per donar una imatge unitària en tots els documents.
D'altra banda, cal tenir en compte que en els certificats el lloc i la data apareixen abans de la signatura, i no després, com es fa en altres documents. Això es fa així com a mesura de protecció d'aquesta dada en els certificats.
Finalment, convé recordar que hi ha documents administratius que porten dues dates: l'una és la de producció del text i l'altra és la del registre de sortida o d'entrada. Aquesta última és la que es té en compte en la tramitació formal del document, per exemple, a l'hora de calcular els terminis a l'Administració.