FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. El diumenge, solien passejar elegants i mudats pel carrer Major. La Maria sempre va molt mudada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar una major extensió (a alguna cosa), fer més ampli. Ampliar la matrícula d'un curs. Ampliar una obra. Ampliar algú els seus coneixements de botànica. Ampliar el termini d'admissió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a les falles de Sant Josep. Membre de les comissions encarregades d'organitzar les festes de les falles. fallera major Noia que presideix les festes de cada falla. Teiera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Simulacre de combat entre moros i cristians celebrat anualment amb motiu de la festa patronal en algunes localitats valencianes. Relació detallada de l'estat en què es troba la tramitació dels assumptes pendents que elabora el titular d'un jutjat quan cessa en el càrrec. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dia assenyalat, en què se celebra una festa grossa. La diada de Corpus. D'avui a molts anys puguem celebrar semblants diades. Dia en relació amb el temps que fa o l'assignat per a fer alguna cosa. Dijous tenim la diada de regar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Preparat en pols o granulat compost d'àcid tartàric, bicarbonat sòdic, sucre en pols i essència, que generalment s'usa dissolt en aigua com a refresc. Situació de molt de desordre, soroll i confusió. A la festa hi va haver un sidral de cal déu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou a gran velocitat. Defecte de tissatge que fa que, en una certa extensió d'un teixit, hi hagi un nombre major de passades que les que hi hauria d'haver. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abduir; l'efecte. L'abducció d'un braç. L'abducció d'un ull. Sil·logisme en què la premissa major és evident, però la menor, i per tant la conclusió, és solament probable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punt de l'òrbita de la Lluna o d'un satèl·lit artificial que es troba a la major distància de la Terra. Grau superior d'una cosa. Està a l'apogeu de la glòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural d'Astúries. Relatiu o pertanyent a Astúries o als seus habitants. Llengua romànica parlada a la major part d'Astúries i adscrita al domini lingüístic asturlleonès. Relatiu o pertanyent a l'asturià. Asturlleonès. [...]
