1.
capgirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Girar de manera que la part de dalt vagi a baix, que allà on hi havia el cap hi hagi els peus, o que allà on hi havia un cap hi hagi l'altre. Capgirar la fanga. Capgirar els llençols. En aquesta ratlla hi ha tres lletres capgirades. Pertorbar l'ordre (de les coses). Remenant el [...]
|
2.
capgirar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
capgirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 volver, invertir. Capgirar les flassades, volver las mantas. Aquest imprès és ple de lletres capgirades, este impreso está lleno de letras invertidas. 2 [pertorbar l'ordre] desordenar, revolver, trastrocar. Qui m'ha capgirat els papers del calaix?, ¿quién me ha desordenado los papeles del [...]
v tr 1 volver, invertir. Capgirar les flassades, volver las mantas. Aquest imprès és ple de lletres capgirades, este impreso está lleno de letras invertidas. 2 [pertorbar l'ordre] desordenar, revolver, trastrocar. Qui m'ha capgirat els papers del calaix?, ¿quién me ha desordenado los papeles del cajón? 3 [entendre a l'inrevés] trabucar, confundir. No li encarrego res perquè tot ho capgira, no le encargo nada porque lo trabuca todo. 4 [fer canviar] cambiar, transformar. Aquell sermó el va capgirar, aquel sermón le cambió. 5 [canviar el curs] cambiar. Aquests fets, ja no els podem capgirar, estos hechos ya no podemos cambiarlos. v pron 6 cambiar intr. Un home que no es capgira per res, un hombre que no cambia por nada. |
4.
capgirar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 girar, tombar. trabucar o trabocar capicular capbussar o cabussar invertir intervertir 2 desordenar. 3 tergiversar 4 canviar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
capgirament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de capgirar; l'efecte. [...]
|
6.
capgirada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de capgirar; l'efecte. Evasió, mitjà emprat per a escapar-se d'un destret o d'una dificultat. [...]
|
7.
embullar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (una porció de cabells, de fils, etc.) s'entrellacin o s'entreteixeixin intricadament, talment que no sigui fàcil separar-los. El vent li ha embullat els cabells. Esdevenir embullat. La troca s'ha embullat. Capgirar, desordenar. Digues als nens que no remenin més el meu [...]
|
8.
trabucar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s'ha vessat tota la tinta. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat. La tassa es trabuca i el cafè s'escampa [...]
|
9.
conjuració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliga per jurament comú concertada secretament per capgirar l'ordre d'un estat. La conjuració de Catilina. Entrar en una conjuració. La conjuració ha estat descoberta. Els venedors del mercat han fet una conjuració per no pagar el nou impost. La conjuració del silenci. [...]
|
10.
capbussar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
felicitat. Trabucar, capgirar. Un estrat, presentar capbussament. [...]
|