En registres informals, la preposició com a pot tenir una funció pròxima a la d'un quantificador o un modificador. Per exemple:
Feia com a calor. ('prou, força', 'més aviat')
N'hi havia com a mig litre. ('aproximadament')
Estic com a marejat. ('tirant a')
M'he com a espantat. ('gairebé')
En [...]
Per fer referència a cadascuna de les clapes rodones estampades o brodades en una roba o impreses en un paper, en català es poden utilitzar mots com ara lluna, pic o piquet.
Així doncs, es pot dir, per exemple:
Em compraré un vestit de llunes per ballar flamenc.
Duu una faldilla de piquets [...]
, etc. Però la forma aniversari s'utilitza especialment per fer referència a l'aniversari del naixement d'una persona: L'aniversari de la Clara és el 20 de maig.
L'onomàstica o sant al·ludeix a la festa del sant o santa del nom. Per tant, en una frase com En Jordi celebra l'onomàstica el 30 de novembre [...]
l'import total dels encàrrecs.
Així doncs, no és adequat fer servir aquesta expressió per donar les gràcies abans de rebre una resposta o un servei. En aquest cas, cal utilitzar altres expressions com gràcies per endavant, gràcies a l'avançada o gràcies per avançat. Segons el context, també es [...]
En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest [...]
En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el [...]
La denominació catalana adequada per referir-se a cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc., és illa o bé illa de cases. Per exemple:
El carrer que busqueu és a la pròxima illa / illa de cases.
La forma mansana (o mançana) no és admissible en català.
[...]
El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el [...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
Per fer referència a l'acció de suggerir oa una cosa suggerida, en català cal fer servir el nom suggeriment (i no suggerència o sugerència). Per exemple:
Trobo precipitat el suggeriment de prescindir dels seus serveis.
Adreceu els suggeriments a la bústia ciutadana.
Un suggeriment: no t'hi [...]